L'heroi de Montserrat

Juan José Ballesta, madrileny amb un punt cheli, va demostrar una gran facilitat per aprendre eusquera a l'hora de donar vida a un borroka a La casa de mi padre (Gorka Merchán, 2009). Ara ha fet el mateix amb el català, idioma que ha estudiat per a Bruc. La llegenda, on dóna vida al timbaler que va espantar les tropes napoleòniques al cor de Montserrat el 1808. Per a això, va estar durant mesos treballant de costat, entre altres professionals, amb un lingüista de TV-3. «Ballesta no només es va aprendre els diàlegs del guió. Va aprendre català. És una màquina aquest noi. Té intuïció pura», afirma Daniel Benmayor (Barcelona, 1973), director de la pel·lícula, que s'estrena avui a tot Espanya sense estar-se de res: amb 285 còpies. Tres d'aquestes en versió original (català i francès) i 39 només en català. La resta, doblades al castellà.

«Va estar molt bé estudiar català. A més a més, vaig aprendre un munt de paraules al marge dels diàlegs i del rodatge perquè m'agradava», admet Ballesta (Madrid, 1987), que fa doblet a la cartellera ja que també protagonitza Entrelobos; el seu següent pas idiomàtic serà l'anglès, vehicle que li servirà per fer les maletes i poder treballar com a actor als Estats Units.

ÈPICA I ACCIÓ / A més a més del català, Ballesta va tenir un altre repte: l'èpica i l'acció pura que destil·la una pel·lícula en què hi ha persecucions, cavalls, espases... Bruc. La llegenda narra com les tropes napoleòniques intenten caçar un noi que, dies abans, els havia vençut després de tocar el timbal i intimidar-los amb el ressò que feia el seu redoblament a les muntanyes de Montserrat. Un home contra un imperi. «El timbaler del Bruc és un carboner que no es vol involucrar a la guerra, però el seu poble el considera un heroi, així que acaba acceptant el paper i lluitant per defensar el que és seu», comenta el director.

Assetjat pels francesos, el timbaler Ballesta es llança a la muntanya. A la pantalla i a la vida real. «Per a mi, va ser més important el treball físic que l'actuació. Com més em cansava més li agradava al director», explica l'actor.

«Quan fas exercici físic la sang et circula d'una altra manera i el color de la cara et canvia. Això és el que li vaig demanar a Ballesta. En la seqüència de l'emboscada, per exemple, ell està posseït per la ràbia. Això es nota a la pantalla. I es respira a la pel·lícula», admet Benmayor, que després d'una llarga carrera en publicitat va debutar en la direcció de llargmetratges l'any passat de la mà de Paintball.

A Bruc. La llegenda, Montserrat és una altra protagonista. Per bé (les imatges són espectaculars) i per mal (l'equip va patir a la muntanya). «Hi havia llocs on no es podia anar en cotxe, o sigui que hi vam anar caminant. I l'equip, carregat en rucs», sub-

Notícies relacionades

'Ahora los padres son ellos': Més família, menys gags

'Bruc. La llegenda': El rebel i el paisatge

ratlla Benmayor.

El director afirma que Bruc. La llegenda és una rara avis en el cinema espanyol. «Un home contra un imperi és una cosa que hem vist en altres cultures. Ara, conclou, ho hem fet nosaltres amb un heroi popular i una llegenda popular».