'Caracremada' relata la resistència de Ramon Vila, l'últim maqui

Ramon Vila Capdevila, més conegut amb el nom de Caracremada, va ser un dels grans resistents contra el franquisme, l'últim dels maquis. Tan imponent físicament com l'actor que l'interpreta a la pel·lícula homònima, Lluís Soler, Caracremada va ser activista de la CNT, va estar a la Resistència francesa durant la segona guerra mundial i, gràcies al gran coneixement que tenia de la zona dels Pirineus, es va convertir en inapreciable guia per passar armes i homes durant els temps més durs del règim franquista. Va morir el 1963, durant un tiroteig amb la Guàrdia Civil.

La pel·lícula que li ha consagrat el debutant Lluís Galter no és una hagiografia a l'ús. Res més lluny de la realitat. Prenent com a inexcusable referent Robert Bresson (en la direcció d'actors i la seqüencialitat radical), Galter ha realitzat una pel·lícula neta, ascètica, en què cada pla té el tempo i la precisió exactes. Com va fer Bresson en Un condenado a muerte se ha escapado o Diario de un cura de campaña, Galter proposa a Caracremada la filmació dels gestos quotidians d'un resistent, algú que vivia amb poc i no aspirava a res més que combatre la dictadura des del seu ferri posicionament ideològic.

El personatge es fon amb el paisatge que l'envolta i la pel·lícula ens mostra el dia a dia del guerriller, el pas lent de les hores buscant menjar o amagatall, fent-se invisible per a la Guàrdia Civil o esmunyint-se a les muntanyes. Galter aconsegueix així el que Steven Soderbergh va perseguir sense trobar-ho a la segona part del seu film consagrat al Che Guevara: capturar la quotidianitat de qui viu amagat, en un son vigilant, en permanent estat d'alerta, fidel a unes idees revolucionàries i la seva execució.

Tres pel·lícules espanyoles més arriben avui a les nostres sales. Todas las canciones hablan de mí és la primera cinta com a director de Jonas Trueba, fill del també cineasta Fernando Trueba, i apel·la a l'esperit d'Eric Rohmer i de François Truffaut per relatar una història d'amor i de desamor, de separacions i de retrobaments impossibles.

'LA LLEGENDA DE L'INNOMBRABLE' / Per la seva part, La llegenda de l'innombrable és una espècie de comèdia negra i road movie de suspens realitzada per l'irreductible Salomón Shang, amb el veterà Juan Luis Galiardo incorporant l'innombrable que dóna títol a la cinta. Asmita B & B és un altre documental de producció espanyola, dirigit per Marcel·li Parés, al voltant d'un guia nepalès que va perdre els dits de les dues mans i d'un peu durant una ascensió a l'Everest.

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

Tom DiCillo, que va ser director de fotografia de Jim Jarmusch, firma l'altre documental d'aquesta setmana, d'estil i personatge evocat ben diferent. When you're strange compila ingent material d'arxiu al voltant de Jim Morrison i The Doors, i aporta com a principal novetat imatges extretes de les pel·lícules domèstiques que va realitzar el mateix Morrison, cineasta frustrat abans de convertir-se en poeta i líder de la carismàtica banda de rock.

Tanca l'oferta setmanal Franklyn, una història fantàstica ubicada en dos mons paral·lels, el Londres actual i una ciutat del futur, on es dirimeixen les desventures tràgiques entre quatre personatges.