Una Lulu de molts quirats

El Liceu havia advertit que aquestaLulupodia ferir sensibilitats. ¿Simple argot publicitari amb la intenció d'atraure el públic poc amant del dodecatonisme o només un avís per a navegants amb ganes de bronca? Una mica de les dues coses. Però el cert és que la sang en aquesta trama autodestructiva de mort i sexe ha arribat a escena però no al riu de la polèmica.

El coherent muntatge que Olivier Py i la fabulosa recreació que l'aclamada Patricia Petibon, en el seu debut a la sala, fa de la protagonista dominen la funció. Michael Boder, al capdavant de l'orquestra, extreu el millor de la complexa i colorista partitura amb una direcció tan atenta a la part instrumental com a les veus del fantàstic repartiment.

Algunes desercions durant la representació no són indicatives de rebuig a una producció tan esplèndida. Després del pas del cicló Bieito, amb la sevaCarmen, el també transgressor Py ha trobat el camí aplanat. La forta càrrega sexual de les imatges, entre elles els enllaunats fragments d'una pel·lícula porno molt difuminats en el conjunt, ha estat acceptada amb naturalitat per la seva relació amb l'asfixiant clima de la història.

Notícies relacionades

Anne L’Huillier: "Vaig pensar que els meus col·legues no m’escoltaven"

Dudamel enamora amb Strauss

Una bigarrada escenografia expressionista crea el marc per a una aposta molt visual. El to vermell bordell domina un escenari ple d'elements juxtaposats que permeten crear diferents ambients. El muntatge mostra el circ de la degradació urbana d'una grotesca cort entregada al més sòrdid hedonisme. Tots giren al voltant d'una protagonista que pateix diferents metamorfosis per adaptar-se a cada nova situació.

DEPREDADORA / L'amoralitat d'aquesta depredadora, aliena al dolor dels altres, es manifesta a través del desgast físic i psíquic de Petibon. Ella escenifica la tensió dramàtica i sexual d'aquesta Lulu que va deixant cadàvers pel camí fins a convertir-se en prostituta i arribar al sacrifici final a càrrec de Jack l'Esbudellador en una escena que simbolitza la mort de Crist. Vocalment exhibeix un gran equilibri i es mostra brillant en els aguts. Una Lulu supervivent i sense ànima, com diu un dels rètols, que poblen un escenari ambpeep shows, prostíbuls, funeràries, elements de fira i tota mena de fauna urbana. Una Lulu de molts quirats.