entrevista amb el Documentalista

Piers Sanderson: «L'acid house ens va canviar la vida»

Piers Sanderson.

Piers Sanderson.

1
Es llegeix en minuts
JUAN MANUEL FREIRE
BARCELONA

-¿Com va néixer la idea del film?

-Quan va arribar a la Gran Bretanya, a finals dels 80, l'acid house va fer canviar la vida de la gent. Aleshores el país estava passant per un moment econòmic i social bastant desastrós, i aquella música va ajudar a canviar l'ànim general de la joventut. Les festes Hardcore Uproardde Blackburn van ser de les més importants. Jo vaig anar a totes. I volia commemorar-les amb aquesta pel·lícula.

-¿Va ser difícil aconseguir el metratge? Estem parlant de festes il·legals.

-Sí, és clar. En aquella època, la gent no tenia càmeres de vídeo als mòbils. Però vaig tenir sort de trobar Preston Bob; els seus pares tenien una botiga on llogaven una càmera per a casaments, comunions¿

-¿I raves?

-Això mateix. Els dissabtes, si ningú l'havia llogat, Preston agafava la càmera i la introduïa a les festes¿ Gràcies a ell he aconseguit un material amb què mai havia somiat. Mai l'havia volgut cedir, ni tan sols a la BBC, però el vaig convèncer amb la meva sinceritat. Em sento afortunat. Tenia entrevistes amb personatges clau, però, és clar, no és el mateix que t'expliquin alguna cosa que veure-ho amb els teus propis ulls.

-El famós DJ Sasha és un dels personatges, però no l'ha entrevistat per a la pel·lícula.

-Sasha només va estar en les últimes festes. I jo volia explicar la història dels que hi van ser des del principi i per als que, arribat el final de les festes, es va acabar gairebé tot. No és el cas de Sasha; ell és un delsdjmés famosos del món.

Notícies relacionades

-¿És una pel·lícula només per a fans de la música de ball?

-En absolut. Convido a tothom a veure-la. Tohom es pot identificar amb les veritats profundes de la pel·lícula. Sobretot, amb la trista reacció del Govern a l'alarma per l'ús de drogues: violència contra la por. A més a més, per desgràcia, la joventut espanyola sembla avui tan frustrada com ho estàvem nosaltres als 80.