Mor el lingüista Joan Solà a causa d'un càncer

El filòleg i lingüista Joan Solà, Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 2009, ha mort aquesta nit a Barcelona a conseqüència d'un càncer que patia feia temps, han informat fonts de la Universitat de Barcelona (UB) i de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). La capella ardent s'instal·larà a partir de demà al paranimf de l'edifici històric de la UB, a la Gran Via. La cerimònia de comiat començarà a les 15.30 hores al mateix lloc.

Solà, nascut el 1940 a Bell-lloc d'Urgell (Pla d'Urgell), va estudiar Magisteri a Lleida, es va doctorar en Filologia Catalana a la UB i posteriorment va ampliar estudis de Lingüística General a les universitats de Reading i Exeter (Regne Unit).

Catedràtic Emèrit de Llengua Catalana de la Universitat de Barcelona, Joan Solà va ser sempre una persona compromesa en la defensa de la llengua catalana, i va publicar una quarantena de llibres sobre sintaxi, història de la llengua, lèxic, puntuació, tipografia, bibliografia i altres matèries de lingüística i sociolingüística.

També va ser vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans i va rebre un últim homenatge a la Universitat de Barcelona en forma de llibre,10 textos d'homenatge (Empúries, 2010), el dia 20 d'aquest mes, en un acte al qual va assistir i que va congregar diversos dels seus amics professors i lingüistes.

Última classe al juny

El catedràtic de Filologia Catalana va impartir la seva última classe,Construcció d'una sintaxi normativa. Criteris. Exemples,al juny a l'aula magna de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona.

També va ser professor de Lingüística Catalana i d'altres matèries de lingüística general en diverses institucions, com la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l'Escola de Mestres Rosa Sensat, la de Periodisme de l'Església, les universitats d'estiu de Prada i de Lleida, i a la càtedra Ramon Llull de Mallorca, els anys 60 i 70.

Va impulsar, va coordinar i va dirigir amb l'ajuda de Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya la famosaGramàtica del català contemporani(Empúries), tres volums amb un total de 3.616 pàgines que descriuen l'estructura de la llengua catalana en l'actualitat. Amb Jordi Mir va dirigir l'edició de les obres completes de Pompeu Fabra, de les quals ja s'han publicat alguns dels nou volums previstos, i va editar l'obra de Joan Corominas. Va obtenir els premis a la investigació lingüística de la Fundació Enciclopèdia Catalana (1991) i el premi d'investigació Crítica Serra d'Or per la seva obraHistòria de la lingüística catalana, 1775-1900.

Discurs davant el Parlament

Notícies relacionades

Una festa dance-punk tenyida de melancolia adulta

Bonica veu a l’angoixa climàtica

L'any 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i va ser nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Lleida.

Va ser la primera personalitat catalana que va pronunciar un discurs des de la tribuna del Parlament de Catalunya fent ús de l'article 178 del reglament de la institució, segons el qual pot prendre la paraula una personalitat rellevant per la seva "significació institucional, política, social, científica o cultural". En la seva intervenció, va instar els polítics a defensar la llengua catalana i a recuperar la seva autoestima, com a única via per tenir "una llengua rica que pot anar al costat de les altres en igualtat de condicions".