Peret: "Espero molts hereus"

-La rumba catalana té mig segle de vida ¿Per què decideix portar-la ara al conservatori?

-Perquè estava en perill. Molta gent ha pujat al carro de la rumba catalana i s'hi ha de posar remei. És hora d'explicar la veritat perquè, si no, la mentida guanyarà la veritat. Internet, per exemple, està ple de coses falses sobre la rumba. Gent que presumeix de fer rumba quan la seva música no ho és.

-¿Vol defensar l'essència? Si vostè ha sigut el rei de la fusió.

-És clar. És que no estic en contra de l'evolució. Tota la música és fusió, però cada cosa té el seu nom. Molts fan salsa i en diuen rumba. Hi ha massa confusió.

-Ha parlat de mentides però no diu noms.

-Ja ho faré. Hi ha un llibre que s'està preparant sobre la meva trajectòria musical que explicarà la verdadera història de la rumba i descobrirà els fraus. Si a algú se'l coneix com a príncep deu ser que existeix un rei.

-Aquest curs s'ha muntat molt ràpid...

-Miri, jo sóc mortal i tinc un emfisema pulmonar greu. L'ideal hauria sigut muntar l'escola de la rumba. Per sort, em vaig trobar amb Maria Serrat i hem aconseguit que això ja estigui en marxa.

-¿Creu que en 10 anys la rumba tindrà càtedra a tot Espanya?

-Molt menys trigaran les càtedres de rumba a establir-se als conservatoris. No crec que faci falta tant de temps, serà menys.

-Abans parlava d'un llibre que sonava a testament musical. ¿Qui seran els seus hereus?

-Espero que n'hi hagi molts perquè si no la rumba morirà. A la meva família n'hi ha uns quants que es dediquen a la música. La meva filla Rosita és compositora, tinc un fill productor i un nét de 18 anys que canta, toca la guitarra, els bongos, el baix...

-O sigui, fa de tot, com els de la vella escola.

-Exacte. Amb ell ara he tornat a l'estudi de gravació de casa. Em coneix molt, així que treballar junts és un autèntic plaer.

-¿Prepara un nou disc?

-He tornat a compondre. Feia dos anys que ni escrivia cançons ni pintava. Jo, sense inspiració, no sé treballar. Però l'altre dia em va sortir una cançó que parla d'amor. Ahir (per dilluns) hi estava treballant. Vaig rebregar molts fulls.

-Quan era a dalt de tot va abandonar la seva carrera davant la crida de Déu. ¿Es penedeix d'alguna cosa?

-No. He comès molts errors en la meva vida però sempre he demanat perdó. He procurat aprendre de tot el que m'ha passat. En la meva època com a cantant la rumba era una bomba. Jo vaig deixar de cantar als 80 i, quan vaig tornar als 90, tot havia canviat. Ja vaig demanar perdó al meu públic al seu dia.

Notícies relacionades

La rumba entra al Liceu

Gustavo Adolfo Tarí, dissenyador: "El vestit de Melody ha guanyat Eurovisió"

-¿Què necessiten els seus alumnes?

-Ganes. No hi ha res més maco que estudiar el que a un li agrada.