JOAN SAURA: "Al cantautor, al polític, a l'amic"

Vaig conèixer per primer cop José Antonio Labordeta l'any 1976 en una festa popular de l'Hospitalet. Devia ser una de les primeres vegades que escoltava Canto a la libertad. Com a cantant i com a artista va estar sempre fortament arrelat als problemes d'Aragó, però també va ser un de tants cantautors que van contribuir a recuperar la democràcia i la llibertat i les seves cançons s'han convertit en un cant universal.

Notícies relacionades

Una epopeia de soroll atonal a l'hora del vermut: així s'inaugura el Primavera Sound a 6 quilòmetres del Fòrum

Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»

Més endavant, vaig tenir la sort de coincidir amb Labordeta al Congrés dels Diputats, ell en representació de la Chunta Aragonesista, i seure al seu costat a l'hemicicle entre l'any 2000 i el 2003, una legislatura dura esquitxada de nou per la guerra a l'Iraq. Allà vaig descobrir l'home (honest, optimista, humil, conversador, amic dels seus amics) i també el polític, un diputat molest i incòmode per al govern del Partit Popular. La seva contundència, coherència i claredat, amb episodis inoblidables com el famós "¡A la mierda¡", van connectar amb la majoria.

Fa 20 dies vaig visitar Labordeta a casa seva, a Saragossa. La malaltia es feia clarament present, però continuava sent el mateix José Antonio lúcid, xerrador, conscient de la gravetat de la seva situació... Vam recordar episodis i anècdotes viscudes, algunes recollides a Memorias de un beduino en el Congreso de los Diputados, em va dedicar el seu darrer llibre, Regular, gracias a Dios, i ens vam acomiadar. Quan vaig ser a casa vaig tornar a escoltar Canto a la libertad i Somos i em vaig tornar a emocionar recordant el cantautor, el polític, l'amic.