ART LAIC EN UNA CAPELLA DEL PIRINEU

Un retaule del segle XXI

La il·lustradora Roser Capdevila recrea la història de Pinyana a l'església del poble

El retaule de la creadora de ’Les tres bessones’, Roser Capdevila, a l’església de Pinyana.

El retaule de la creadora de ’Les tres bessones’, Roser Capdevila, a l’església de Pinyana. / ANNA MENESES

2
Es llegeix en minuts
CARME ESCALES
BARCELONA

Les notícies sobre possibles construccions de mesquites a Catalunya són gairebé més habituals que la creació d'obres d'art laiques per a temples catòlics. Però l'església del petit poble de Pinyana, una pedania del Pont de Suert (Alta Ribagorça), està a punt d'estrenar-ne una. És un retaule amb unes imatges i d'una autoria que el fan singular. Els seus sis plafons no narren calvaris, penitències ni martiris. Recreen la història d'aquest petit nucli de muntanya, que és la de tants altres pobles pirinencs. La creadora de Les tres bessones, Roser Capdevila, firma l'obra, concebuda com a regal a un poble - l'autora hi té una vinculació familiar- que ha ressuscitat després d'haver estat abandonat totalment, als anys 60. L'estil amb què l'ha pintat és el mateix que el que l'ha fet cèlebre.

Dissabte vinent, Pinyana celebrarà la seva festa major, en honor al seu patró, sant Gil, una festivitat que aquesta petita població ha recuperat i que torna a celebrar, fidelment, des del 1993. S'aprofitarà la jornada festiva per inaugurar, a més del retaule de la mateixa Capdevila, l'enllumenat públic i les plaques amb el nom dels seus carrers, en què avui figuren, un altre cop, sis cases habitables.

Cases derruïdes

Quan Dolors Ciutat va arribar per primera vegada a Pinyana -als anys 80-, es va trobar amb un panorama semblant al del Benaura que Manuel de Pedrolo descriu a Mecanoscrit del segon origen. «Totes les cases estaven derruïdes. Només l'església es mantenia en peus, encara que el 2002 també va caure perquè la teulada va cedir», explica Ciutat. «Hi vaig anar perquè volia conèixer el poble de la meva àvia paterna, que va deixar Pinyana per casar-se a Montserrat i ja no hi va tornar. Es va quedar a viure a Lleida, on va morir jove, quan el meu pare era un nadó. Ell va morir quan jo tenia 11 anys, i mai havíem anat al poble», assenyala.

Seguint la pista de descendents del nucli i unint voluntats, es va constituir l'associació Amics de Pinyana. «L'Ajuntament del Pont de Suert, ara convergent, i abans socialista, ha estat sempre extremadament sensible amb la recuperació de Pinyana», diu Ciutat. Amb subvencions de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, la Diputació de Lleida, el Consell Comarcal i el consistori del Pont, van arreglar la carretera perquè hi arribessin els camions amb material per reconstruir les cases. I van tornar a instaurar la festa major, que sempre ha comptat amb pregoners «representants de la cultura», apunta Ciutat. Joan Perucho, Ignasi Riera, Josep Maria Bricall, Jaume Aurell, Ramona Violant i Josep Pernau han precedit l'escriptor Pep Coll, el convidat d'honor d'aquest any.

Notícies relacionades

Capdevila també en va ser pregonera. Dissabte hi tornarà per presentar el retaule que ha creat, a mida, per a una petita capella lateral, actualment buida, de l'església. «He seleccionat músiques per explicar cada cartel·la on narro, des de l'edat de pedra, a través del dolmen de Pinyana -conegut comla casa encantada-, la fundació del poble i la seva etapa autosuficient». L'artista també ha dibuixat el camí de l'èxode: «Quanlo mossèn, per a quatre hòsties, prefereix anar-se'n a Tremp, ilo metge,a l'Arnau de Vilanova de Lleida. Més tard, arriben els descendents, que fan pujar la carretera, l'electricitat i l'aigua al poble i reconstrueixen l'església».

Serà dissabte que ve. Obrirà els actes una missa per venerar sant Gil, patró de Pinyana i de tots els pastors. La guinda serà el nou retaule de Capdevila.