Harald Zwart: «El meu 'Karate kid' és diferent»

-El protagonista de la pel·lícula, Jaden Smith, acaba de complir 12 anys. ¿No li sembla una mica

perillós que aparegui gairebé

sexi i llueixi tants músculs a la

pel·lícula tenint en compte que és un nen?

-No, en absolut. Fa 15 anys potser hauria sigut diferent en aquest sentit. Però ara crec que és normal. No passa res. A més, els nens que es dediquen a la interpretació estan molt protegits per les lleis.

-El nen és fill de Will Smith i la seva dona, Jada Pinkett. Tots dos han exercit de productors. ¿S'ha entès bé amb ells?

-I tant. Tots dos són molt creatius i, sobretot, creuen en el director. Al principi ho van passar malament perquè no deu ser fàcil ser productor i pare del protagonista al mateix temps, però després es van relaxar una mica. Van ser molt divertits i ens van motivar molt durant el rodatge. No deien mai que no a res. Sempre ens animaven a intentar el que fos.

-La pel·lícula és una adaptació d'una cinta convertida ja en icona. ¿Li va suposar molta pressió?

-L'objectiu no era fer un film millor que els anteriors, sinó diferent.

-El seu nom es va imposar al d'altres que també volien el projecte.

-Jo vaig vèncer després de mostrar a l'estudi la meva vena artística. Vaig anar a una botiga de trens i en vaig comprar un. Quan vaig entrar al despatx dels productors vaig apagar la llum i els vaig fer una escena artística. Els va agradar i aquí estem.

-Jackie Chan recull ara el testimoni de Pat Morita.

-Quan vaig parlar amb ell per fer la pel·lícula estava bolcat a realitzar donacions pel terratrèmol que havia tingut lloc a la Xina. Estava emocionat i em vaig adonar que el seu cor era enorme i que podíem anar molt lluny amb el seu personatge. Allà mateix vam analitzar la foscor i profunditat que podria tenir el senyor Han.

-De fet, The karate kidmostra per primera vegada la vena dramàtica de Jackie Chan, un actor que sempre ha combinat les arts marcials amb l'humor.

-Sí, hi ha una escena molt emotiva. Em vaig commoure amb la primera presa. Tots vam quedar impressionats.

-També té una altra escena molt dura, quan manté una baralla amb els nens enemics.

-Aquella escena va estar molt cuidada des del punt de vista de la coreografia. El personatge de Jackie Chan no pega als xavals. Ell només posa els braços, els bloqueja i fa que siguin ells els que es peguin a si mateixos.

Notícies relacionades

'Predators', festival al vedat de caça alienígena

Adrien Brody recupera el múscul de Schwarzenegger a 'Predators'

-Van rodar a la Xina. ¿Va anar bé?

-Molt bé. No vaig sentir limitacions i hi va haver cooperació des del principi amb la gent d'allà. A més, el nostre objectiu era ensenyar la Xina, les seves tradicions i els seus valors. És un país amb una llarga tradició cinematogràfica i entenien les nostres necessitats en el rodatge. Si calia pujar càmeres a llocs complicats, ho fèiem. Això sí, la gent assaltava Jackie Chan com, en la seva època, ho van fer amb els Beatles. Era una bogeria i, a vegades, li deia que s'amagués (riu).