El FIB es redimeix amb Gorillaz

Les cares d'alegria a la caseta de l'organització ho deien tot. Gorillaz acabaven de fer, diumenge, un dels concerts més importants de la història del FIB, cosa que va servir de redempció en un any una mica descafeïnat quant a l'aspecte musical i amb un 37% menys d'assistents.

FESTÍ AUDIOVISUAL

La de Gorillaz va ser una actuació que queda gravada a foc. El desplegament de producció era descomunal, amb secció de cordes, orquestra siriana i estrelles convidades: Kano, Little Dragon, De La Soul i Bobby Womack. Tot adornat amb espectaculars projeccions del dibuixant Jamie Hewlett, amb videoclips i la imatge d'alguns dels absents (Shaun Ryder de Happy Mondays i Snopp Dogg). Si això no va ser suficient per convèncer el públic, els de Damon Albarn, amb dos exmembres de The Clash, Paul Simonon i Mick Jones, van alternar amb eficàcia diversos estils: hip hop, electrònica subtil, dubstep i les habituals pinzellades pop.

REGRESSIÓ LISÈRGICA

Que els 90 han tornat no ho dubta ningú. Els caps de cartell de dissabte, The Prodigy, van incendiar l'escenari Verd amb ritmes eixordadors. Una de les bandes de l'època que faltava per tornar, Leftfield, va allargar la festa de Gorillaz amb armes similars. No hi era Afrika Bambaataa, ni l'altre membre, Paul Daley, però Neil Barnes es va servir d'una banda solvent. El que sí que hi havia eren uns visuals cibernètics d'escàndol. I el final ambPhat Planet va ser del millor que va passar al festival en aquesta edició.

TEMIBLE 'ROJA'

El triomf de la selecció es va notar. Feia por veure un individu amb la samarreta d'Espanya i la màscara deScream. Hot Chip i Mumford & Sons van felicitar l'equip. Un dels membres de The Temper Trap va vestirla Roja, com Kano, que anava amb el dorsal 6 d'Iniesta amb el seu nom.

Notícies relacionades

Una jutge sense rostre

El cas Biondo es reobre i...

CITA INTERNACIONAL

Amb un 60% d'estrangers, l'idioma oficial del festival va tornar a ser l'anglès. Tant, que els empleats s'alegraven quan algú els parlava en castellà. Entre els forans hi havia de tot, gent amabilíssima o llançadors de vasos amb orina. Va ajudar a aguantar les empentes que hi hagués menys gent i més espai. Per la via que connecta el Verd amb la resta d'escenaris es caminava fluïdament i agafar bon lloc als concerts va ser una tasca fàcil.