El realisme de Gustave Courbet arriba per primer cop a Barcelona

El 1863, Gustave Courbet (Ornans, França, 1819 – La Tour-de-Peilz, Suïssa, 1877) va pintarEl retorn de la conferència, on mostrava un grup de capellans ebris vagant per un camí. El quadro va generar un gran escàndol a l'època i va ser rebutjat al Saló de París per «ultratge a la moral religiosa». I no només això, l'obra va desaparèixer. La llegenda explica que va ser adquirida per un indignat acabalat francès per destruir-la. Ara, un gravat realitzat sobre aquest oli està penjat, fins al 5 de setembre, a les parets del Museu Diocesà juntament amb un centenar més de peces de l'artista a la mostraCourbet: entre naturalesa i cultura.

La pregunta és obligada: ¿què hi fa Courbet, un revolucionari i anticlerical, en un museu diocesà? Josep Maria Martí Bonet, director de la pinacoteca, té diverses respostes. Una religiosa: «Courbet exaltava la realitat de la naturalesa i no tenia por de la veritat i en això coincidim amb ell». Una altra, basada en la tradició: «Fa un segle a Barcelona alguns pintors –entre aquests Miró i Picasso– van crear l'Agrupació Courbet al Cercle Artístic de Sant Lluc, és a dir, a l'empara de l'Església». I l'última, recolzada en un fet irrefutable: «És el primer cop que es presenta a Espanya un conjunt d'obres tan importants del pintor. I estem molt contents d'acollir-la».

Notícies relacionades

Els millors llibres d’aquest any per llegir a l’estiu

Rosario brilla a Pedralbes

ESCÀNDOL / I és que malgrat la influència que va tenir la tradició espanyola, sobretot Velázquez, en l'obra de Courbet i l'ascendència que aquest va tenir en Ramon Martí Alsina, no hi ha cap peça del pare del realisme en les col·leccions públiques espanyoles –sí que n'hi ha dues al Museu Thyssen–, ni mai abans se n'havia organitzat una exposició. Encara que la seva importància en la història de l'art és inqüestionable: «Va ser el Picasso del moment», afirma Jean-Jacques Fernier, comissari de la mostra.

L'antològica reuneix olis, gravats, dibuixos i documents de la col·lecció de l'Institut Gustave Courbet d'Ornans, formada a partir del llegat de l'autor, i encara que recorre tota la trajectòria de l'artista, ho fa a partir de paisatges i marines, sense presentar cap dels seus nus o autoretrats. Entre les peces exposades hi ha un altre gravat polèmic,Els picapedrers, realitzat per Léopold Desbrosses però basat en l'oli homònim de Courbet de 1849. A la tela, destruïda durant el bombardeig de Dresden, Courbet hi va pintar dos homes treballant durament i sense desvirtuar gens la realitat. La peça va ser un escàndol tant pel tema, considerat vulgar, com per la tècnica, sense concessions a l'academicisme, i se la considera el punt de partida del realisme. De les obres creades durant els últims anys, en l'exili suís, destacaEl castell de Chillon (1874), una estampa de la fortalesa on va estar tancat Lord Byron i que Courbet pintava recurrentment com a metàfora de la seva situació.