Conills filòsofs

«Hi havia una vegada un conill jove, alegre i impacient, anomenat Adam, que vivia a Barcelona, molt a prop del Parc Güell». Sí, aquesta és un arrencada pròpia d’un conte infantil i amb ella comença la primera de les 14 històries recollides aEls conills savis.Però cal no deixar-se confondre per això. Ni per les il·lustracions plenes de color que les acompanyen. Ni perquè estiguin publicades en cuidades col·leccions enfocades en principi al lector juvenil. Perquè en realitat aquestes faules protagonitzades per conills, com ja apunten les mateixes editorials (Siruela en castellà i Cruïlla en català), dinamiten les fronteres de l’edat i s’acosten a tots els públics.

L’objectiu del seu autor, Manuel Brugarolas (Barcelona, 1946), ha estat «fer un recorregut des de l’adolescència fins a la vellesa, de la innocència a l’experiència, amb temes que conviden a reflexionar». I amb aquest objectiu s’ha servit de la faula, on els animals «permeten parlar de coses serioses sense perdre la ingenuïtat», tot i que en aquest cas, sense pretendre donar lliçons de moralitat.

Caçadors caçats

En el primer relat un jove conill queda enlluernat per un agressiu grup d’adults al qual desitja pertànyer; en l’últim, un conill ja gran, inspirat en un lluitador antifranquista, ja no anhela el futur com quan era jove. Entre tots dos, històries sobre el primer amor, els obstacles de la vida, l’aprenentatge, la feina, el fracàs matrimonial, l’educació dels fills... protagonitzades per conills viatgers que busquen per mig món el que tenen a casa, conilles i conills enamorats de qui no els estima, conills pintors que han perdut la inspiració, conills que volen aprendre a caçar i són caçats, conills filòsofs que busquen el sentit de la vida, conills que volen volar...

Per a aquest àlbum il·lustrat, Brugarolas forma tàndem amb la professora i dibuixant Lluïsa Jover (Barcelona, 1942). Segons l’autor, que ha publicat tres novel·les i tres llibres de relats per a adults, les il·lustracions –al pinzell i tinta xinesa i acolorides al llapis–, tenen un punt d’«impertinència i insolència». Per la seva part, Jover, fidel al text, explica que ha buscat amb els seus dibuixos transmetre «ironia» i repartir referències als grans (com la del conill artista de Nova York, igualet a Andy Warhol, o el pintor de París, que és Manet amb la seva musa Olympia).

Notícies relacionades

Una epopeia de soroll atonal a l'hora del vermut: així s'inaugura el Primavera Sound a 6 quilòmetres del Fòrum

Nou ex consellers de Cultura, contra el trasllat de les pintures de Sixena: «Seria una pèrdua irreparable»

«Els conills representen les debilitats humanes, i com que són animals, al dibuixar-los els pots ridiculitzar més», afegeix Jover, que defensa que «a través dels dibuixos, un adult pot explicar i fer arribar les faules als joves».

Brugarolas, que compagina l’escriptura –«una addicció, igual que la lectura»– amb l’advocacia, recorre escenaris reconeixibles, com Girona, Barcelona, el Priorat i el bosc de Sherwood, i situacions extretes de la realitat, perquè, afirma, aquesta «està plena de comportaments de faula».