Holanda inunda el Saló del Còmic de Barcelona amb 50 dels seus dibuixants

Un autocar amb uns 50 dibuixants holandesos arriba avui des d’Amsterdam, després d’un llarg camí de més de 20 hores per carretera, fins a una cantonada de la Rambla, on s’allotjaran en una pensió barata. Vénen per muntar uns bons saraus, diuen, unes farres amb el còmic com a eix central i amb la fira com a principal escenari, però no l’únic. Holanda no ha volgut desaprofitar l’ocasió de ser el primer país convidat en la història del saló i es deixarà notar, amb el lemaEl plaer de dibuixar, buscant la complicitat amb autors i aficionats d’aquí.

La participació holandesa ja va començar a l’abril amb l’exposició a quatre mans entre els amics Xavier Mariscal i Joost Swarte al FAD; va prosseguir amb projectes comuns entre dibuixants i estudiants de disseny; passarà per una batalla de robots entre un col·lectiu holandès i un altre de català, demà al carrer de Montcada, i s’allargarà al saló amb exposicions i actuacions.

Alguns dels autors holandesos són molt coneguts també a Catalunya, com Dick Matena i Peter Pontiac, que ja als anys 70 va publicar sovint aEl Víbora. Altres són grans figures al seu país però encara desconeguts aquí, com Reid, Geleijnse i Van Tol, autors deFokke i Sukke, una tira en què un aneguet i un canari despullats comenten cada dia l’actualitat en un diari(NRC) i en un programa televisiu.

Notícies relacionades

El públic canta ‘El meu avi’ després d’una xiulada, a Calella de Palafrugell

Oasis, El Último de la Fila i la nostàlgia delegada

EXPOSICIONS / «És difícil exportar l’humor a un altre país, encara que ja hem tingut exposicions a Nova York i Sant Petersburg», explica Bastiaan Geleijnse, un dels tres autors que es reuneixen cada matí a les 8.30 hores per inventar-se dues noves tires. EL PERIÓDICO publicarà durant el Saló alguns exemples deFokke i Sukke, tot i que en aquest cas no centrats en l’actualitat.

Les dues figuretes estan inspirades en l’ànec Donald, «al qual Disney, després d’una llarga discussió, no li va posar pantalons perquè els ànecs no porten res penjant entre les cames i no hi havia res a amagar, com en el cas de Mickey. Nosaltres vam decidir dibuixar un aneguet nu però complet», diu Geleijnse. Un editor nord-americà els va demanar canviar tant els noms, a l’assemblar-se molt als malsonantsfuck isuck (cardar i llepar), i a posar-los uns pantalons. En la vestimenta no van cedir. «Seria com treure’ls l’ànima».