El llorejat Goran Paskaljevic estrena avui 'Honeymoons', un dur retrat de la immigració als Balcans

Goran Paskaljevic (Belgrad, 1947) és el cineasta més llorejat de la Setmana ­Internacional de Cine de Valladolid, un festival en què els autors encara vencen les estrelles d’alfombra vermella i en què l’octubre passat el director serbi va conquistar la seva tercera Espiga d’Or ambHoneymoons. Que ningú s’enganyi amb el títol. Més que una lluna de mel, l’espectador rebrà un cop de puny a l’estómac, un bany de realitat sobre la immigració des d’una Europa balcànica a una Europa rica i gens generosa. La pel·lícula mostra dues parelles que somien amb un futur millor. Una pretén emigrar d’Albània a Itàlia. L’altra, de Sèrbia a Viena. La policia els detindrà a la frontera sense donar gaires explicacions.

Honeymoons és la primera coproducció entre Albània i Sèrbia, dos ­països veïns que, segons el cineasta serbi, «no es coneixen en absolut i on els problemes s’han multiplicat els ­últims anys arran de la disputa per Kosovo». Fa uns quants anys, Paskal­jevic, que viu exiliat a París des de l’any 1992, va rebre una invitació per anar al ­Fes­tival de ­Cine de Tirana (Albània). Es va imaginar una societat endarre­rida i ­paupèrrima (també en idees), però es va trobar un país «ple de gent jove amb molta energia i d’intel·lectuals molt combatius amb els nacionalismes», bèstia negra del ­cine de Paskaljevic (La otra América, Optimistas).

Fronteres econòmiques

D’aquest viatge va sorgir la possibilitat de fer una coproducció entre Albània i Sèrbia: Honeymoons. El seu director precisa que no és una pel·lícula política. És, corregeix, «romànticament compromesa». I afegeix: «La política està ficada a les nostres vides. És una desgràcia». Però, evidentment, el seu discurs gira cap a la política.

«Europa tanca cada vegada més les seves fronteres, però hauria d’obrir-les als països balcànics perquè són Europa des del punt de vista geogràfic», raona Paskaljevic. «A més a més de les fronteres físiques n’hi ha d’altres encara més grans: les econòmiques. Ningú té diners. I així ningú pot viatjar», afegeix.

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

Gràcies a Paskaljevic sabem què passa als carrers dels països balcànics. Sabem que tothom conserva armes de la guerra, que la droga hi fa estralls, que qualsevol pot comprar una granada per cinc euros i que els casaments són una explosió de música i mal gust. Són cerimònies tan excessives que, a vegades, acaben a trets, com aHoneymoons.

Paskaljevic és conscient que els joves són la força que pot fer sortir els Balcans de la seva actual situació. Però també entén que vulguin emigrar. ¿Hi ha futur al país d’origen quan els sous no superen els 350 euros al mes? No. «Ningú vol abandonar el seu país, però per a molts l’única sortida és marxar. L’únic delicte dels que emigren és mirar d’aconseguir una vida millor», subratlla. I conclou amb una seriosa advertència als polítics: «La immigració no se soluciona amb la força».