Spandau Ballet revifa la nostàlgia dels vuitanta

Spandau Ballet. Pocs grups han venut tants discos en tan poc temps. I pocs grups han estat tan famosos i, al mateix temps, tan poc influents. Adscrits a un dels corrents més efímers i ridiculitzats del pop, els nous romàntics, van arrasar a mitjans dels anys 80 amb mitja dotzena de singles que han quedat enganxats amb velcro a aquella dècada. Ara reapareixen per demanda popular (dels seus fans) i amb serioses garanties d’omplir el Palau Olímpic de Badalona. El reclam és obvi: unes cançons que no sonaven en directe des de fa 20 anys.

L’educació periodística obliga a deixar anar això de «no ens trobem davant d’una reunió nostàlgica, sinó que Spandau Ballet és un grup del present i el seu repertori aguanta perfectament el pas del temps», però les coses són com són. Els fills concebuts el 1983 amb la companyia del solo de saxo de True avui escolten The Killers. I els fills que aquests van engendrar acompanyats per Human es riuran dels seus pares quan el 2030 vagin a la gira de reunió de la banda de Brandon Flowers. Així és la vida. No obstant,

M-80 i Kiss FM no podrien viure sense Spandau Ballet. Així és la vida, també.

La música de Spandau Ballet no és pop intergeneracional. De fet, els va costar molt mantenir-se actius més de cinc anys. Els seus dies de glòria es redueixen al període 1981-1986, l’època en què van publicar cinc discos: els projectes Journeys to glory (1981) i Diamond (1982); els supervendes True (1983) i Parade (1984), i el decadent Through the barricades (1986). Van trigar tant a llançar Heartlike a sky (1989) que llavors el món ja els havia oblidat. Era el moment de desaparèixer i així ho van fer, motivats, a més, per problemes interns sobre el repartiment de beneficis que va acabar amb tres d’ells portant Gary Kemp a judici.

Adéu, doncs, a la veu de precoç dandi tenor de Tony Hadley, adéu a la polivalència compositiva de Gary Kemp, adéu al saxo de Steve Norman, adéu a la rítmica professionalitat de Martin Kemp (baix) i John Keeble (bateria). Han mantingut 20 anys de silenci i això no ho pot dir qualsevol. Els germans Kemp es van dedicar al cine. Norman va bufar el seu saxo per a artistes de house. I Keeble ha tocat a la Tony Hadley Band. De fet, Hadley no només ha gravat discos en solitari, sinó que ha llogat la seva encara robusta veu per a feines diverses. L’octubre del 2008 va cantar estàndards de jazz i elegants clàssics de Spandau Ballet al Palau de la Música amb la Barcelona Jazz Orquestra. Va ser en una gala del Col·legi de Farmacèutics. Però mai s’havien ajuntat tots cinc.

EL SO ORIGINAL / Quan el març del 2009 van anunciar el seu retorn, la sorpresa va ser general. ¿Per què? El més semblant a una reivindicació del llegat de Spandau Ballet va ser la cançó Set adrift on memorybliss,del grup de hip-hop PMDawn, construïda sobre un sample de True. Això, la inclusió d’aquesta mateixa cançó a la banda sonora del remake d’Els àngels de Charlie i, glups, aquell anunci de Coca-Cola amb la lletra de Gold transformada en una paròdia de gent de 30 anys. O sigui, en 20 anys només s’ha recorregut a la seva música per a paròdies i/o maniobres nostàlgiques.

Spandau Ballet ha reforçat la seva gira de reunió amb Oncemore, un disc on reinterpreten els seus vells èxits. Conté una pàtina d’elegància que el fa una mica anodí, però en directe s’estan cenyint al so original de les cançons. I com que el recopilatori només inclou dues peces noves, Oncemore i Love is all (dues balades adultes de l’estil de Through the barricades), hi ha plenes garanties que sonaran tots els seus hits. Que ningú es preocupi: tocaran Communication, Only when you leave, True, I’ll fly for you, Gold... Aquesta nit tornarà a ser el 1984.

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

Spandau Ballet

Pav. Olímp. Badalona • Dv. 12 • 22.00 • 48-58 €