El duo Astrud reviu entre violoncels, violins i marimbes

El desembre del 2007, Astrud va oferir els últims concerts de la gira del discTú no existes(2007). Els en quedaven alguns més però els van cancel·lar. Segons explica el teclista Genís Segarra, el seu company i cantant Manolo Martínez havia perdut la motivació i la seva discogràfica estava en vies d’extinció. No en van dir res, però hauria pogut passar el pitjor. Astrud, un dels projectes més seriosos i divertits, enginyosos i emocionants, heterodoxos i terrenals que ha donat la història del pop espanyol, va estar a punt de deixar d’existir.

Però Astrud és un grup abonat al canvi d’idea i de forma, i a principis del 2009 Manolo va recordar un experiment que havia protagonitzat al teatre Llantiol amb el Col·lectiu Brossa. Aquell dia va interpretar diverses peces d’Astrud acompanyat per un violoncel, un violí i un acordió. Reprendre aquella idea podria ser un bona forma de reprendre la seva carrera, ja sense discogràfica i encara sense cançons noves. Al final, el que podia semblar un truc de reciclatge ha estat tota una aventura.

NO SÓN SIMFÒNICS / «No volem elevar la música pop al format d’alta cultura ni fer aquesta cosa tan barata de pagar a uns músics perquè toquin les teves cançons i així gratificar el teu ego», aclareix Segarra. «No volem anar de simfònics ni ser pretensiosos», insisteix. I ni tan sols hi ha hagut intenció de «recargolar les cançons i desestructurar-les», sinó de «presentar-les de la manera més bonica possible». Després de seleccionar títols representatius dels seus quatre discos, els membres del Col·lectiu Brossa reescriurien les partitures amb llibertat absoluta, com si ningú les hagués escoltat abans, i les retocarien entre tots. S’hi van posar el març del 2009 i van presentar el resultat a l’agost, a Sevilla. Feia més d’un any i mig que Astrud no pujaven a un escenari. I des d’aquell dia només han repetit dues nits més.

Notícies relacionades

El Sónar arrenca amb flamenc explorador i house amb pedigrí

Quan Lennon va descobrir Amèrica

Avui Manolo cantarà, Genís manipularà un sintetitzador modular de fabricació pròpia i el Col·lectiu Brossa tocarà amb violí, violoncel, acordió, viola de roda, vibràfon i marimba. ¿Neixen uns nous Astrud? En absolut, sonaranTodo nos parece una mierda, Hay un hombre en España, El vertedero de Sao PauloiLa boda, entre altres. I, és clar, Cambio de idea.El titular és: han tornat els Astrud més iconoclastes. Els de tota la vida.

Astrud & Col·lectiu BrossaAuditori • Divendres 22 • 21.00 hores • 22 €