Filiberto Bravo: "Han vingut dels EUA i l'Iran pels desnonaments"

Filiberto Bravo (Almoharín, Càceres, 1952) va aterrar a Santa Coloma de Gramenet amb 14 anys. El 1971, va mudar la seva residència a Ciutat Meridiana i, des de fa sis anys, presideix l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana (Rasos de Peguera, 210-B). A la meitat d'aquesta entrevista, una veïna irromp al seu despatx per demanar-li ajuda perquè l'ex no li passa la manutenció dels fills.

-Veig que també assisteixen els veïns per problemes personals.

-Sí, els donem ajuda individualitzada. A vegades vénen dones per casos de maltractaments i les assessorem.

-Vostè fa dècades que és a l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana.

-Hi vaig entrar el 1975 després d'arribar al barri procedent de Santa Coloma de Gramenet. Ens havíem de  moure per alguna cosa...

-¿Com era originalment el barri?

-És un barri jove, de 50 anys. Va ser concebut com a zona residencial per a treballadors. Va néixer amb deficiències. Aquí hi havia d'haver el cementiri de Collserola, però es va descartar per ser una zona massa humida.

-¿Per això es mobilitzen tant?

-Sempre hem estat un veïnat molt actiu. El 1975 vaig treballar, amb altres veïns, en la construcció dels nous fonaments d'uns blocs de mala qualitat que queien.

-¿I què ha aconseguit l'entitat?

-Per començar, que es construís una escola pública. Ara ja en tenim tres, un institut i un centre de salut. En els inicis del barri, només hi havia un autobús que anava a Montcada. Ara hi ha tres línies llargues, una de circumval·lació, metro i Renfe. I el 2010 vam evitar el tancament de les urgències del nostre CAP.

-En el camí sempre han tingut a prop Torre Baró i Vallbona.

-Sí, som tres barris molt units, tots tres constituïm la Zona Nord. El baixador de l'estació de Renfe de Torre Baró el paguem entre els veïns.

-Però la seva entitat es distingeix per la lluita antidesnonaments.

-És una de les lluites més destacades de l'associació de Ciutat Meridiana. Ens ajuda molt l'Associació 500x20. L'any 2011, un estudi de l'Ajuntament va revelar que, des del 2008, 300 famílies havien abandonat el barri. Es preveien uns 400 desnonaments per al 2012.

-¿I què va fer l'associació veïnal?

-Ens vam començar a organitzar. Després ens vam afegir al 15-M. Al principi érem pocs parant desnonaments. Recordo que en un dels primers érem tres veïns i nou policies. ¡I vam aconseguir aturar-ho! Des d'aleshores les assemblees del barri es fan a la nostra seu cada dijous. Hi van entre 50 i 100 persones.

-¿Tenen algun altre front obert?

-Sí, el de l'alimentació. El 2012 vam denunciar que aquí hi ha nens que es desmaien a classe per gana. Un altre estudi va revelar que de 2.800 casos de malnutrició, 900 són de Nou Barris i 200 de la Zona Nord. Necessitàvem un local per repartir aliments i vam ocupar el FabLab, que després ens van cedir. Ara estem en un altre de la plaça Roja.

-Aquest és un barri molt mediàtic.

-Ara mateix sí. Han vingut periodistes d'Austràlia, l'Iran, l'Argentina, EUA, Bèlgica, França i Holanda per parlar dels desnonaments. En aquests anys n'hem parat uns 200.

Notícies relacionades

«El circ de l'Ateneu treballa el desenvolupament de les persones»

Can Masdeu, la leproseria ocupada

-¿No descansa mai?

-Vaig treballar gairebé tota la meva vida de tallador de tèxtil i fa un mes que em vaig jubilar. I, sí, estic encantat del meu barri. Tenim moltes coses bones com el teixit veïnal, la solidaritat comuna, la riquesa cultural. Ciutat Meridiana té 10.000 veïns, el 50% immigrants. I Collserola, que molts barris voldrien.