Encarna Molina: "L'immigrant només s'integra si pot menjar"

Encarna Molina (Laujar de Andarax, Almeria. 1946) és una mestra jubilada que, després de complir la seva etapa laboral, ha canviat el món dels nens pel dels adults. És voluntària a l'entitat Nou Barris Acull Sud, ubicada al centre cívic de Can Basté, i ensenya als immigrants. En aquests temps de tanques frontereres doloroses per a aquells que busquen una vida més dolça, sempre hi ha una glopada d'aire solidari.

-¿Amb quines eines treballa per facilitar la integració?

-Tenim grups de classes de castellà, català i també d'alfabetització. Molts arriben amb carrera universitària i altres no han anat mai a l'escola, només tenen el suport auditiu i no el visual, per aquest motiu hi ha classes d'alfabetització. Són persones del Pakistan, el Marroc, Geòrgia i Síria... 

-¿Fugen de la guerra?

-Em sembla que sí que han escapat del conflicte, perquè a l'observar-los comproves que viuen un procés de patiment. Abans de la guerra no en teníem cap d'aquesta nacionalitat i ara només al centre cívic de Can Basté hi ha cinc sirians, i tots ells tenen estudis.

-¿Què motiva els immigrants a escolaritzar-se?

-Generalment la necessitat. Alguns vénen a classe perquè necessiten legalitzar papers i els exigeixen un certificat i altres vénen any rere any perquè s'hi senten bé i es relacionen. La casuística és molt diversa.

-¿Per exemple?

-Les dones. Moltes dones vénen perquè els seus fills els porten notes i deures de l'escola i no els poden ajudar perquè no entenen català. Per aquest motiu s'apunten a les classes. De les 20 persones que ara estan estudiant llengua catalana, la majoria són mares d'alumnes. També hi ha alguna àvia que ve per poder comunicar-se amb els néts que està cuidant.

-El coneixement de l'idioma ¿facilita la integració?

-La integració depèn de la feina. S'integren millor els que tenen una feina, la resta estan més pendents de poder menjar. Hi ha famílies que van molt, però que molt justes de diners. Als tallers de cuina que organitzem, alguns no poden pagar els 0,50 cèntims que costen els ingredients. La gent està comprant el mínim i això es nota. Obren nous locals, però de seguida abaixen la persiana.

-La crisi no respecta ni els més petits.

-Els alumnes de les escoles del districte que tenen beques de menjador --la majoria de les quals només cobreixen el 50% del cost-- únicament dinen al menjador escolar la meitat dels dies perquè els cobreixi la beca i la família no n'hagi de pagar l'altra meitat.

-En aquest context, la precària situació econòmica es converteix en caldo de cultiu del racisme.

-El moviment associatiu és conscient que els immigrants han estat les primeres víctimes de la crisi econòmica. La gent, malgrat tot, els veu com una amenaça. Quan la població autòctona té dificultats per viure sempre tendeix a buscar un boc expiatori.

Notícies relacionades

«El circ de l'Ateneu treballa el desenvolupament de les persones»

Can Masdeu, la leproseria ocupada

-Sense feina i amb la família lluny ¿què els queda als immigrants?

-Els aturats d'aquí tenen el suport familiar i els estrangers estan sols, no tenen cap suport, res on aixoplugar-se. Aquesta és la gran diferència entre els uns i els altres. Els immigrants són els més afectats per la crisi del sector immobiliari que els ha castigat molt fort. Van comprar pisos a preus caríssims i ara no valen res i, a més, en alguns casos, van fer d'avalistes d'altres compatriotes que volien comprar-se un pis. Per això, la majoria dels desnonaments són de població immigrada.