Canta'm un conte

The Pinker Tones va tancar al ressorgit Canet Rock el parèntesi als seus 10 anys de reconeguda i internacional trajectòria com a abanderat grup de música electrònica. Va ser la banda que va tancar el festival, amb un injust retard horari (va sortir cap a les nou del matí), però amb una entrega total. Ara, el trio barceloní bolca la seva creativitat, que és molta, en un altre format: el llibre disc infantil. Després de l'èxit de Rolf & Flor publica Rolf & Flor en el Círculo Polar, cosa que el torna a col·locar a les prestatgeries i als escenaris (amb disfresses incloses). També escriu i canta en anglès i castellà. I les il·lustracions les firma Miguel Gallardo.

«El primer llibre va néixer a manera d'anècdota, fruit de les ganes de fer alguna cosa per als nens. La història se'ns va quedar curta per a una sola obra. I en aquesta segona hi ha un treball de desenvolupament dels personatges principals i dels secundaris, com és el cas d'Arason, el monitor», explica Míster Furia (Salva Rey). Precisament la veu d'aquest Arason en qüestió la posa ni més ni menys que Moreno Veloso (sí, el fill del mític Caetano Veloso).

«Moreno i la seva banda (Kassim i Domenico) van fer un remix d'una de les nostres cançons, Pink Freud, per al disc More colours. Aquesta  va ser la nostra primera connexió amb ell -relata Professor Manso (Àlex Llovet)-. I després nosaltres vam fer un remix per a Kassim. Des d'aleshores, va sorgir una amistat molt bonica. I quan vam buscar una veu per a Arason, un tio molt gran, vam pensar en Veloso, que al ser brasiler li aporta el toc exòtic».

 

«En realitat, la seva gran il·lusió és la biologia. Quan va venir a Barcelona, se'n va anar al llit aviat perquè l'endemà marxava a caminar per Mont-

 

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

serrat. I com que la seva cançó parla del cercle simbiòtic, que al bosc tot està connectat, vam veure que era la persona ideal», afegeix Míster Furia.

Un altre músic convidat és Landry, el rumber, que al final del disc canta, animat: «Cuando la pena queremos olvidar, en Barcelona nos gusta cantar». «En aquest segon llibre apareix el personatge del nen conflictiu, que es nega a ser feliç. I no hi ha res millor que una rumba per exorcitsar el mal rotllo», explica el vocalista, abans de disfressar-se de Mario, el gelater. I disfressats així (no hi havia manera que el bigoti quedés recte), va cantar en acústic el tema Mario.