Lenacay, nova pirueta de mestissatge

Té un afinat instint musical i un incansable afany d'investigar. D'experimentar amb sonoritats i ritmes, traçant ponts entre el passat i el futur. Així és Ramón Giménez El Brujo, que juntament amb un altre dels fundadors d'Ojos de Brujo, Dj Panko El Mago, segueix mantenint viu aquell indispensable esperit transgressor que va fer que la seva antiga banda s'alcés amb un premi Grammy a Los Angeles (2007). Amb la seva nova formació, Lenacay, despatxa un segon disc, Yerel, amb més i millors piruetes. La presentació serà el 16 de maig en la sala Music Hall.

L'àlbum inclou des d'una vidalita electrònica fins a un taranto que s'acosta al dupstep i una alegria al més pur estil r&b. I aquesta nova dosi d'aliances entre el flamenc i estils diversos ha sorprès el mateix Giménez.

«I és el més maco. Ha sigut com encendre una llum, igual com ens passava en els inicis d'Ojos de Brujo -explica el guitarrista i compositor-. Quan es tracta de mestissatge, fins a l'últim moment no saps el resultat. I després de 15 anys hem tingut una altra vegada la sensació que estàvem trepitjant un territori nou».

 

Per al músic, «acostar-se a registres diferents, comprovar com has madurat i permetre't fer coses més complexes», és sens dubte la clau.

A Yerel, Lenacay factura una electrònica més d'avantguarda, de la mà d'un Dj Panko que ja va ser pioner en l'scratching per bulerías i la rumba break. Sonen riffs al millor estil metal. I fins i tot la rumba flamenca (marca de la casa) la fusionen amb aires brasilers en el primer senzill, batejat precisament Rumba Lenacay.

«El poder corromp»

Però potser la peça més transgressora és Abuso de poder, que comença relatant una abusiva detenció per part d'un mosso i prossegueix denunciant directament que «el poder corrompe». Per donar-hi més contundència, van reclamar un convidat molt especial: el raper cubà Kumar.

 «Ens encanta parlar de l'amor i de coses maques, però quan et lleves t'enfrontes amb una realitat que també volíem reflectir -explica Giménez-. L'artista compleix el paper de termòmetre del que està passant. Volíem fer una lletra sobre l'abús de poder, i se'ns va acudir reforçar la ràbia d'aquesta lletra amb una soleá que és un quejío, amb una velocitat de 150 beats per minut, amb elements del metal i amb el hip-hop com a màxim exponent d'expressió urbana».

 

Per convèncer Kumar, el tocaor reconeix que li va picar l'orgull. «Bé, ja sé que no és el teu tempo habitual...-relata que li va deixar anar-. No és un tema fàcil, però crec que ningú ho farà millor que tu. Però si no pots fer-ho, no passa res, ¿eh?». Al cap de poc va tenir la seva resposta: «¿Quan vols que vagi a l'estudi?».

 

Com ja van fer al disc de debut de Lenacay, Ryma, en aquest segon desembarcament inclouen peces en anglès. «Sempre hem investigat portant els gèneres al nostre territori. I quan t'acostes al soul i al funky i el tradueixes, hi ha alguna cosa que es desnaturalitza. Així que vam pensar, ens acostarem a aquests estils en l'idioma que van néixer. Amb respecte. I aprofitant la versatilitat de Paula Domínguez». Una cantant que, per cert, ha cantat soul i jazz tota la seva vida. I que aconsegueix que en la seva veu aquesta fusió amb el flamenc «no grinyoli».

 

Amanece el cielo hoy és una altra de les cançons de l'àlbum que sorprèn. Pel seu so bhangra. I per la inspirada col·laboració de Cordes del Món. «Hi ha tanta i tan bona matèria primera per investigar -coincideix Dj Panko-. I aquest tema n'és un clar exemple. Vaig conèixer un violinista indi després de coincidir amb Ernesto Brizeño [el director de Cordes del Món]. I quan el vaig sentir, vaig pensar que m'encantaria convidar-los a participar en aquesta peça i incorporar aquest so del violí amb aquest punt tan bhangra, tan àrab. Crec que ha quedat un tema molt interessant».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Quan Ojos de Brujo es va dissoldre el 2010, els seus integrants es van disseminar, ja fos iniciant una aventura en solitari o formant altres bandes que es dirigeixen per altres sonoritats...

Giménez aclareix: «Lenacay beu de tot plegat. Però el flamenc és la seva àncora».