Bruno Oro, més músic que 'showman'

La verdadera vocació de Bruno Oro és tocar el piano. Cantar. Compondre. De fet, va pel tercer disc. «La meva imatge tan mediatitzada i associada a la comèdia, a productes com Polònia i Crackòvia, fa que difícilment la gent em prengui seriosament en la música. És una lluita complicada -explica el showman-. Però espero que aquest àlbum, amb un registre clarament allunyat del que faig, ajudi a fer que la meva clientela no sigui tan reduïda i em vingui a veure». Demà mateix ho comprovarà: presenta Viatge de l'home que esturnuda a la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Bruno Oro va saber que era músic abans que actor. «Toco el piano des dels 10 anys, he escoltat molta més música que no pas he vist obres de teatre. Però amb això de la fama, la gent em diu 'Tu ho deus tenir més fàcil, ¿oi?' Doncs no -es lamenta-. Fa que la gent em vegi com un oportunista. Que es pensi que a aquell que a la tele fa d'Artur Mas i de Cristiano Ronaldo li ha agafat per cantar. No ho veu coherent. La intolerància és una cosa molt llatina».Paleta estilística

El compacte comença amb una intro donant la benvinguda en els quatre idiomes que domina i aborda en les seves cançons: català, castellà, italià i anglès. Desprèn desimboltura, espontaneïtat i un buscat so molt fresc, fruit de tocar tots els músics alhora. I compta amb una curiosa paleta estilística, amb tons jazzístics (en peces com Jazz i Harpo); ritmes cubans (Un piano se muere en La Habana i la divertida Si la vida te da la espalda tócale el culo), i fins i tot s'atreveix amb incursions electròniques (Viva l'amore i Music will survive).

«Jo destacaria, sobretot, més maduresa a nivell musical. He treballat molt, tant la tècnica de piano com la composició, a nivell d'harmonia. I cançons que abans donava per bones ara les descarto», assegura un Bruno Oro que firma la producció amb el contrabaixista Manuel Krapovickas, integrant i director musical de la seva resolutiva i inspirada banda.

Un grup que no ha tingut pudor de gravar el videoclip de Cuando la vida te da la espalda tócale el culo entre noies vestides (bé, desvestides) amb llenceria. El clip porta cua, perquè es remata amb un cul a l'aire. «Buscava un punt eròtic, però elegant, no bast, ¿eh? I la imatge d'aquest cul al final... és tan bonic que es justifica per si sol». Per a la posada de llarg del disc, compta amb el guió de Ramon Simó (que ja va firmar el muntatge de 4 acords). «A aquest espai que tant impressiona -ho diu referint-se a la Biblioteca Nacional de Catalunya- li vol donar un ambient que s'adigui amb el punt de jazz decadent del disc, amb tocs de modernitat. La volta s'il·luminarà de vermell, nosaltres amb colors freds... I estic fent classes de claqué perquè em marcaré alguns passos. El ritme està molt present en tot l'espectacle. I hi participarà la ballarina contemporània Laura Vilar, en un duo improvisat i un solo».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El Bruno Oro showman deixarà pas al Bruno Oro «que canta cançons, narra alguna història» i inter-actua amb uns músics «molt pallassos», avisa. Entre les peces que estrenarà en directe, destaca Wise man, la que interpreta en acústic a EL PERIÓDICO, acompanyat pel saxofon de Marcel·lí Bayer.

Una peça dedicada al seu germà, «un home savi» (com diu el títol) de 22 anys. «Un superdotat, un fora de sèrie que és biòleg i estudia les cèl·lules mare per combatre l'Alzheimer. A causa d'un estrany bacteri va tenir atacs de vertigen, li van trobar una taca al cervell, després va entrar en estat de coma, va agafar una infecció i es va debatre entre la vida i la mort». La lletra l'hi va compondre mentre l'acompanyava a l'hospital. «Llavors, no li vaig dir res. Però estant junts de viatge a l'Àfrica, ¡van passar coses que jo havia escrit en aquesta cançó!» Quan finalment la va escoltar, amb tota la família, «va ser una catarsi de llàgrima viva».