L’ús de la IA marca les eleccions dels advocats de BCN

Avui i demà se celebraran en el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona els comicis per elegir la nova junta de govern i el degà que dirigirà durant els pròxims quatre anys la institució. Qui guanyi substituirà al capdavant de l’entitat Jesús Sánchez, que, al seu dia, va agafar el relleu de Maria Eugènia Gay, ara tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. El ventall de propostes és ampli, tot i que la majoria de les candidatures aposten per un canvi de rumb. El torn d’ofici com a servei públic, la gestió econòmica, la funció social, la intel·ligència artificial o la formació són alguns dels aspectes claus. Prop de 24.100 advocats estan cridats a les urnes.

El round previ, no obstant, serà lluitar contra la desafecció: la participació en les votacions sempre ha sigut baixa. El 2021 només va votar el 23,07% del cens. Els cinc aspirants a degà són Cristina Vallejo, Joan Ramon Ramos, Vanessa González, Joan Maria Xiol i Josep Maria Paños.

Vallejo assegura que la seva candidatura és "professionalista" i "transversal", mentre rebutja la qualificació de continuista que li pengen els seus oponents. Presenta una llista completa per a la junta de govern i el seu aspirant a vicedegà és Jorge Navarro.

Per la seva banda, Ramos es presenta com el motor del canvi, després de vuit anys de "continuisme". El seu objectiu, remarca Ramos, és recuperar el sentit de servei públic col·legial i el "lideratge institucional".

Torn d’ofici

Notícies relacionades

Prat FP celebra la graduació de la promoció 23-25

El turisme gasta el 5% de l’aigua que consumeix Catalunya

González és una defensora a ultrança dels advocats del torn d’ofici i la seva intenció és implementar a l’escola una gestió en què els col·legiats participin de forma activa, mentre el veterà Xiol també defensa una millora del torn d’ofici i dels honoraris, a més de "tornar a l’escola el prestigi que tenia en l’àmbit social", de manera que la institució no només surti en defensa dels advocats, sinó "també de l’ordre social, com abans".

Finalment, Paños creu necessari que es dugui a terme una reforma electoral "en profunditat", que permeti el vot electrònic i acabar "amb el caciquisme" del segle XIX, "en el qual el degà el posen quatre grans despatxos i els polítics de torn", mentre "la resta paguen i callen".