La Generalitat aconsegueix la cessió de cinc anys de la marca Cuina Catalana

La propietària de la marca és l’emprenedora i activista cultural Pepa Aymamí, que la va inscriure el 2001 en l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) i la titularitat del qual va renovar l’abril del 2023. La Conselleria d’Agricultura i Alimentació, que és la que va aconseguir la cessió, vol utilitzar-la com el segell sota el qual s’agruparan diferents accions de divulgació de la cuina tradicional catalana.

La marca Cuina Catalana ha desenvolupat un logotip propi, un segell de qualitat que la fundació que l’ostenta ha anat entregant a receptes, productes i establiments en els quals se serveixen aquests plats. Aquest logotip, elaborat amb l’assessorament de l’Associació de Directors d’Art i Dissenyadors, és el que a partir d’ara passarà a gestionar la Generalitat per "preservar i prestigiar el patrimoni gastronòmic de Catalunya, de manera que es posin en valor les seves característiques pròpies, mediterrànies i saludables", destaca l’acord de cessió.

Eina identitària

Aymamí va explicar a aquest diari que es tracta d’una cessió "perquè la Generalitat no pot comprar marques". El pacte al qual ha arribat amb l’Administració pública és la "creació d’un comitè de gestió entre l’equip científic de l’Institut del Patrimoni Culinari [que també va crear ella el 2018], el sector de la restauració i aquells que consideri el Departament". L’emprenedora va detallar que havia creat la marca a principis de segle "com una eina identitària del patrimoni culinari català, i tots els projectes que s’han creat per donar-li valor i rigor continuen vigents". Aymamí va assenyalar: "Mentre el cos aguanti, continuaré creant i coordinant projectes que poden anar enfortint la nostra autoestima alimentària".

Al capdavant de la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica, i brandint la marca Cuina Catalana, Aymamí va portar a terme diversos projectes de promoció de la cuina catalana amb diferent sort, recorregut i difusió mediàtica: el tercer Congrés Català de la Cuina (que reunia experts vinculats a universitats) els anys 2018 i 2019, l’intent fallit de convertir-la en patrimoni immaterial de la humanitat, el portal de comercialització de productes agroalimentaris de Catalunya Gastroteca.cat i el treballadíssim Corpus del patrimoni culinari català (2006), amb més de 1.000 receptes i dues ampliacions, que va encarregar a Toni Massanés, actual director de la Fundació Alícia. Fins aquesta cessió, Aymamí s’havia mostrat inflexible amb l’ús exclusiu de la marca Cuina Catalana. Ni tan sols cedia a les peticions d’organismes públics que volien utilitzar-la. Pertanyia a l’entitat que havia creat i que dirigia ella, i feia valer aquesta posició sense fissures, malgrat que algun col·laborador pròxim no entenia la seva postura. "És que la cuina catalana és un concepte universal, no podia estar en mans privades. És com el concepte de cultura catalana, que no podria ser d’ús públic".

L’activista cultural, enèrgica encara amb 80 anys, respon: "Tots em critiquen per això, però ¿donaries el teu fill als polítics si no creus en ells? Ni tan sols l’hauria venut, perquè per a mi no té preu. M’ha costat molt esforç, i no només econòmic, sinó que han sigut 25 anys lluitant". Per això ha trigat tant a cedir i que hagin passat dos anys de negociacions amb el Departament d’Agricultura. De fet, podria haver firmat l’acord fa uns mesos, amb l’anterior Govern de la Generalitat, però Aymamí, sempre directa, explica per què s’hi va negar: "No em va donar la gana cedir la marca a l’anterior conseller".

Notícies relacionades

Damm factura 2.000 milions d’euros i guanya un 35% més el 2024

El Govern actualitza les entregues a compte a autonomies i ajuntaments

Confiança

Ha resultat clau la figura de Joan Gòdia, director general d’Empreses Agroalimentàries, Qualitat i Gastronomia de la Generalitat, que li inspira confiança. "Fins que no he tingut garanties que hi haurà continuïtat a l’hora de preservar la marca de garantia, no he donat el vistiplau. Si ho fan bé, renovaré la cessió d’aquí cinc anys, i, si ho fan malament, em tornaré a quedar la marca. I, si jo ja no hi soc, se la quedarà l’Institut del Patrimoni Culinari Català".