Ol'Green, el "puntet verd"

El bon rotllo d'Ol'Green es nota a distància: vénen a gravar un acústic a EL PERIÓDICO i arriben bastant abans per escalfar les veus. S'hi posen de seguida. A la mateixa entrada del diari. Quan és l'hora, fa pena despertar-los de la concentració. Després de les presentacions, tot són rialles. Els finalistes d'Oh happy day estan contents. Dissabte actuaran a la sala Barts.

La banda va néixer el 2009. «Vam començar a cantar sense cap altre propòsit que passar-ho bé, actuàvem al carrer, rèiem molt... Després va resultar que a la gent li agradava i ens hi vam haver de posar de debò, així que vam fer uns càstings», relata Iris Parra, una de les seves animades integrants.

L'escuderia ha anat canviant. Però no l'essència de la formació. «Sempre hem buscat disfrutar nosaltres i el públic. Barrejar música, teatre i humor». En definitiva, el que ells mateixos denominen «el puntet verd» que els caracteritza (i el color que vesteixen) i que suposa el següent: «Tenir ganes de riure's d'un mateix, mantenir la passió per l'espectacle i la capacitat de treball, ¡perquè penquem un munt! Per cert, ara busquem nous ol'greens baixos, així que si algú s'hi atreveix...», desafia Parra.

El repertori d'Ol'Green es nodreix de clàssics dels Beatles i d'Edith Piaf (La vie en rose no falla mai), èxits de conjunts i cantants catalans (Si et quedes amb mi de Sopa de Cabra és la que canten per a EL PERIÓDICO), temes disco dels 70 i 80 i de divertits medleys de dives del pop com Lady Gaga, Beyoncé i Shakira. «Aquest grup està ple de personatges, cada un ben diferent, per això el nostre repertori també és així -aclareix l'extravertida Malou Bustos-. Sempre hem cantat el que ens ve de gust i sorgeix sobre la marxa. Ara la nostra directora musical, Michèle Alderete, ha posat una mica d'ordre i selecciona el repertori, encara que mantenim aquesta varietat marca de la casa; seguim barrejant Schubert i Beyoncé...». Ol'Green ha participat en dues ocasions en el festival Els Grans del Gospel (Palau de la Música). I després de guanyar el concurs que va organitzar Els Amics de les Arts, van ser-ne els teloners a Sant Joan Despí. Però són conscients que el reconeixement va arribar gràcies a Oh happy day.

Notícies relacionades

El 'boom' del cor

Callar per cridar més alt

Nous reptes

«Ha comportat una evolució en el grup: la infinitat d'hores d'assaig ha tingut el seu fruit. El programa ens ha plantejat molts reptes i hem pogut treballar amb grans professionals com Joan-Pau Chaves, el director musical de l'espai, i Esther Luengo, la coreògrafa -agraeix Eulàlia Rosa-. Hem après molt i hem aconseguit molts fans. Ara estem pràcticament de gira per Catalunya. No hem guanyat el concurs, ¡però hi hem guanyat molt!».I si l'any passat la meta era «sobreviure», arran de «l'oxigen» donat per la televisió, «ara és millorar» i, sobretot, «seguir disfrutant», explica Bustos.