Jabier Muguruza: "Escarbo en la part oculta de l'iceberg"

A Jabier Muguruza (Irun, 1960) l'acordió l'acompanya des que tenia 5 anys. Un instrument que el va fer patir, diu, fins que va descobrir que tenia «una ànima amagada a les manxes». Com a músic ha acompanyat Imanol, el grup Kortatu (que van formar els seus germans Fermín i Íñigo), va ser part de bandes com Les Meçaniciens i Joxe Ripiau. I com a cantautor segueix publicant discos intimistes i amb ànima. Avui a Reus (Centre d'Art Cal Massó) i demà a Barcelona (Auditori), programat per Barnasants, presentarà Beste Hogei (Resistencia, 2013).

-Suma 20 anys resistint. -

Resistint i disfrutant. Si bé és veritat que el que és cultural està en una situació molt complicada, amb tot el que això suposa socialment de pèrdua de sensibilitat i esperit crític.

-Aquest Beste Hogei segueix l'estela de Bikote bat (Resistencia, 2011). Textos intimistes a càrrec dels seus col·laboradors habituals.

-Sí. Em dirigeixo als oients de manera individual i els comunico de forma clara però sense cridar el que considero important a la vida. Per a això m'envolto de grans poetes en la meva mateixa sintonia vital i literària, i de grans músics, coneixedors del concepte que intento desenvolupar, especialment de Mikel Azpiroz, pianista exquisit, i creador d'ambients en els quals es recreen les meves composicions.

-Però aquí el tema social apareix de forma més evident, sempre des del seu estil: el suggeriment. ¿Per què ha volgut que estigués present?

-Segueixo en la meva línia intimista. M'ocupo dels aspectes quotidians (on crec que es juga la principal partida), de furgar en la part oculta de l'iceberg, la que de veritat ens mou i empeny en les nostres actuacions diàries. El que passa és que la situació social, especialment els últims anys, és tan intolerable que vaig demanar als meus col·laboradors que el tema aparegués de forma més nítida.

-A més de Mikel Azpiroz (la columna vertebral del disc), hi ha mitja dotzena de convidats: Uxia, Gorka Benitez, Chris Kase…

-He volgut que al llenç apareguessin altres colors. El meu amic Zumeta diu que els colors en la seva pintura expressen les emocions i que jo he pretès en el tema musical, a través de nous timbres sonors, mostrar altres emocions. Però això no vol dir que l'esquema bàsic no l'hàgim desenvolupat una altra vegada Mikel i jo.

Un altre artista, donada la rodona efemèride de 20 anys en la música, hauria optat pel recurs fàcil: un grans èxits. ¿S'ho va arribar a plantejar?

-Gràcies, molt amable. Oferint deu nous temes en comptes d'un recopilatori intento expressar el meu desig de continuar en el futur en actiu, de continuar component, gravant, defensant en directe els meus temes... I és que crec en això, en aquesta idea d'artesà, de treballador d'un ofici que defensava Atahualpa Yupanqui. Un ofici molt bonic.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

-«He consumit vides per sobre de les meves possibilitats», deixa anar en una cançó...

-S'han propagat algunes frases terribles en aquests anys de crisi (d'estafa, prefereixo). La que cites n'és una, per a mi especialment detestable, sobretot venint de qui ve. Haurien de tenir una mica més de vergonya, però a aquestes altures ja sabem de sobres que no saben ni què és. Els contesto que sí, és veritat, que seguiré vivint, el que em quedi, el més intensament que pugui. Viure amb intensitat en un sentit profund, és clar. Un sentit del qual ells, pobres, no en tenen ni idea.