The Pepper Pots inciten a l'acció

Soul combatiu. Des del mateix títol del disc, We must fight, i ratificat a la caràtula amb aquestes paraules: «La injustícia aflora, i mentre la classe política amaga el cap firmant retallades en educació, sanitat i cultura, la gent s'inventa maneres de protesta per no caure en la frustració i l'apatia. Un artista de soul no pot quedar indiferent ni eliminar de la seva música l'element que el defineix més bé: l'ànima, deixar-hi l'ànima i despertar l'ànima dels seus semblants», esperona The Pepper Pots.

La banda gironina vestirà de llarg el seu nou compacte dissabte que ve, 14 de desembre, a l'Auditori de Girona. Serà l'únic bolo que farà amb la formació completa, 17 músics sobre l'escenari. I una altra cita que cal destacar és la del dia 28 a la sala Bikini, dins la programació del Festival del Mil·lenni. «Abans fèiem un soul més Motown i sixtie, i ara hem passat a un so més dels anys 70, influenciat pel deep soul, menys alegre i amb missatges de lluita, perquè hi ha massa motius per enfadar-se», constata el guitarrista Luis Luigi King Rodríguez.

La banda s'ha vist obligada a readaptar-se després de la marxa d'una de les seves vocalistes, i ha passat de tenir-ne tres a dues (poderoses) cantants. «El canvi de formació convidava a decidir si continuar pel mateix camí o fer un pas cap endavant», explica Aya Sima. «I ha comportat al seu torn una mica de llibertat a l'hora de compondre», assegura Rodríguez.

BINKY GRIPTITE A LA PRODUCCIÓ / The Pepper Pots ha tornat a reclutar un dels noms més importants del neosoul, el prestigiós Binky Griptite, com a productor per a les veus. El guitarrista de Sharon Jones & The Dap-Kings, director musical de les últimes gires de The Impressions i col·laborador d'Amy Winehouse (la seva guitarra sona a Black to black), «ja va firmar la producció de Now», treball que el conjunt va llançar l'any 2009). «I va ser ell qui ens va proposar tornar a treballar amb nosaltres», recorda el teclista Irineu Grosset.

«Va ser fantàstic, perquè ja ens coneixia molt bé», afegeix la cantant Adriana Prunell. «I ja sabíem que és molt exigent. Ens corregia molt en tot el que és la pronunciació en anglès. I aconsegueix treure'ns un so molt càlid, molt característic», es congratula Sima.

We must fight ofereix lletres més personals que altres treballs anteriors; són lletres «que han anat sorgint soles, per les circumstàncies, per la crisi -explica Sima-. La situació actual és insostenible i no la podíem deixar aparcada. És la manera que tenim d'expressar la nostra disconformitat».

«Però sempre aportant una visió optimista -subratlla el guitarrista-. La lectura no és destructiva. I el missatge que volem transmetre és 'el canvi és necessari i lluitarem, perquè podem millorar'». Sima assenteix: «Al final hi ha un toc d'esperança. No ens hem de deixar trepitjar. I tampoc que decaigui l'ànim».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La temàtica amorosa, com també l'alegria i vitalitat marca de la casa, continuen sent-hi presents. «L'amor forma part de les nostres vides i són temes compatibles. I no estar enamorat no significa que puguis deixar-te donar pel sac», diu Grosset.

The Pepper Pots acumula deu anys de batalla, gires mundials amb parades als EUA, el Japó, Anglaterra, França, Rússia i Alemanya, i col·laboracions amb grans del gènere com Eli Paperboy Reed, The Impressions i Maxine Brown. Cada cop hi ha més artistes i grups a Catalunya que facturen soul, però «durant massa temps era com una travessia en el desert», diu el teclista. És ben clar que la seva ànima és lluitadora.