El rock intens de Cyan

Amb més múscul. Més potència.  Més intensitat. Així és com el grup barceloní Cyan es mostra en el seu tercer disc. I amb lletres elaborades, en què no tot és el que sembla. Per titular l'àlbum han optat, «a manera de joc», per encunyar una nova paraula, Delapso,  explica el cantant del conjunt, Javi Fernández. Aquesta nit el presenta a [La 2] de la sala Apolo.

La contundència d'aquest nou treball és totalment intencionada. «Hi havia massa diferència entre els directes i els discos. I cada vegada ens adonàvem més que les cançons que aguanten més bé són les més fortes, més rockeres. De manera que ens vam proposar gravar un àlbum buscant aquesta sonoritat», diu el vocalista.

Autoproduït

Delapso és un treball carregat de paisatges melòdics que, com el primer, és autoproduït. Jordi Navarro, el guitarrista, assegura que «amb els temps que corren, val més valorar molt bé en què s'inverteixen els diners». «Per al segon ja vam comptar amb la col·laboració de José Reinoso, que venia del món del jazz -afegeix Fernández-. I l'experiència va ser bona. Però ara ens venia de gust fer-lo nosaltres. Així tot és collita nostra», riu.

Cyan és una banda que, a desgrat seu, es prodiga més en ciutats com Madrid que al seu lloc d'origen. Amb aquest mateix compacte ja van omplir a la primavera la sala El Sol. I quan ho tenien tot preparat per repetir la proesa però en una altra sala, la Caracol, «l'ajuntament tanca el local». «Hem hagut d'avisar amb pocs dies i hem rebut moltes queixes, perquè hi havia gent que havia comprat bitllets per a l'AVE, altres que venien des de Mallorca...», es lamenta Fernández.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La seva música, adverteixen, «no és fàcil d'etiquetar». I per això, opinen, no són profetes a la seva terra. «No entrem en els circuits dels festivals, en els circuits indie. El nostre rock, la nostra intensitat, sembla que no hi encaixa. No obstant, és un valor en alça. Els Arctic Monkeys prou que van congregar 14.000 persones aquí. ¿On és aquesta gent després quan el concert el fa una banda espanyola? -es pregunta el cantant-. Ens sentim en terra de ningú. Però a gust. Fem el que volem, encara que això comporti conseqüències».

Algunes de les cançons de Cyan «no entren a la primera». Frovocador (una altra paraula inventada «que uneix fals amb provocador») serveix d'exemple i «d'eix temàtic del disc». «És una peça inspirada en el llibre Trust me, I'm lying: Confessions of a media manipulator [Creu-me estic mentint: confessions d'un manipulador de mitjans], de Ryan Holiday, que va evidenciar com són de vulnerables els mitjans, als quals durant dos anys va colar tota mena de mentides», explica. Encara que com a single van triar una altra peça: Un colectivo de raro propósito.