Marinah, viratge al 'world-pop'

Un viatge «que està per començar». Cap a un «destí desconegut». L'excantant d'Ojos de Brujo descriu així la seva nova aventura sense la banda a la qual va posar veu durant 10 intensos i profitosos anys, amb El baile de las horas com a vaixell insígnia. «Un àlbum que parla de l'impredictible. De la sinceritat. De la sincronització amb el que sent el teu cor». Tot molt en sintonia, diu, amb el seu procés vital. Dijous recalarà a la sala Barts, convidada pel Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona.

Marina Abad és ara Marinah. A seques i amb hac. «Aquí estoy dispuesta a romperlo todo», canta en les seves noves composicions. «És l'àlbum més literari que he fet. Perquè aquest compacte és com un amic que m'ha acompanyat durant tot aquest temps. Per això parlo de volar. De llibertat. De l'important que és fer determinats passos, encara que tinguin repercussions, perquè l'evolució continuï».

Sense por a la ruptura

La cantant va deixar anar quan estava presentant el primer disc d'Ojos de Brujo, Vengue, que el pop no li agradava gens. I ara resulta que es mou per camins fronterers, sí, però també molt popers. ¿Què ha passat? «Mira que arribes a dir tonteries quan ets jove, ¿eh? Et creus que tens la veritat absoluta -respon-. Però en tot aquest procés, i no sé si per l'edat, he perdut la por a la ruptura. La vida és canvi continu», insisteix.

El món de les etiquetes «és complicat». «El pop que es fa a Espanya s'identifica amb un so carrincló, quan en realitat pop ve de popular», intervé Kim Fanlo, el guitarrista (ex-Nena Daconte) que l'acompanya per a l'acústic d'EL PERIÓDICO i que Marinah ha reclutat per a la seva banda, Los Argonautas.

«La culpa és de la revista Súper Pop -riu Marinah-. Al final, el que he fet és inventar-me el terme de world-pop: pebre, cúrcuma, orenga, sal, oli d'oliva... tot entra amb la condició que les lletres siguin bones. Perquè el pop més anglès, per exemple, no és xiclet. No té per què ser tou ni rosa. I reconec que les meves cançons en aquest sentit tenen una estructura més pop. I que arriben més a la gent. ¡El meu fill i el meu nebot estan encantats!»

Per a El baile de las horas ha volgut comptar amb les col·laboracions del duo cubà Orishas (a Te gustó) i amb Philippe Cohen de Gotan Project (a Carrusel). «Orishas m'agrada des del seu primer disc. I m'alegro molt de comptar amb la veu sonera i melòdica de Roldán, i amb Ruzzo i el seu hip-hop old school cubà -explica-.

I em passa igual amb Gotan Project: amb el primer disc ja van veure la llum. Sonava a tot arreu. Amb aquesta electrònica tan ben parida. Quan vaig escriure Carrusel ja escoltava una guitarra flamenca i un bandoneó. Sento que aquesta col·laboració és el principi d'alguna cosa», sospira.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Però per a la producció del compacte ha recorregut a la seva parella, «el genial» Carlos Sarduy (seva és la trompeta de films com Chico y Rita i La piel que habito). «Podia haver fitxat un productor famós, que sempre ven més. Però millor així: amb dos ovaris. Sempre agafo el camí més difícil. I a vegades ho pago massa car».

En els seus concerts Marinah rescatarà alguna peça de la banda amb què va guanyar un Grammy Llatí (el 2007, amb Techarí). «Intento que el meu passat participi en el meu present i que res s'estanqui. Seran revisitacions. I Nà en la nevera, per exemple, la faig en versió afrobit». Ja se sap. El millor és tenir la nevera sempre plena.