Guillem Riera, un bon olfacte per encertar el 'hit'

Després de foguejar-se als 17 anys en una banda en pla amateur (primer va ser un grup de versions i després de temes propis), Guillem Riera va penjar dos anys la guitarra i es va posar a treballar a l'empresa de jardineria del seu pare. Fins que el seu exprofessor de música el va animar a tornar a compondre i van anar sorgint les cançons del seu disc de debut, Sortida 1. «Em vaig tornar a motivar», relata aquest noi de vint-i-tants de Barcelona, sense antecedents musicals (la seva mare és metge), però amb gran instint musical. Demà presenta el seu àlbum a la sala Alfa de Barcelona.

Sortida 1 és un compacte eminentment pop. Les 10 cançons que l'integren duren al voltant de tres minuts. I algunes les va concebre amb  vocació de convertir-se directament en «single de ràdio», explica el cantant, citant com a exemples el seu primer senzill, l'encomanadís Deixaré, i el segon tall del disc, Cada matí.

VA TREBALLAR EN UNA RADIOFÓRMULA / Però hi ha truc: Riera va estar treballant un temps en una coneguda radiofórmula com a locutor. «Fas anar  singles, així que aquest treball et dóna a entendre quin tipus de cançons poden funcionar més bé», admet.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Riera va aconseguir que un productor es fixés en ell penjant vídeos a internet. Ramon Hernández (del grup Margarett), va ser veure'l, trucar-li, i posar-se mans a l'obra. «Li ha donat a la meva música el toc de gràcia», diu. Junts van saber orientar la brúixola. De fet, el nord ha acabat sent una constant en les seves lletres. A Una mirada, canta «Aquí no hi ha mapes simplement vés cap al nord». I a Somnis i promeses: «Imagino i m'encamino/ a mons on tu i jo sols/ fem la vida més bonica/ Saps que amb això no perdo el nord». «Perquè el nord és el camí, l'objectiu a seguir. I quan el trobo, vaig a mort», explica.

En la seva paleta musical domina el pop, sí, però en ocasions condimentat amb reggae i fins i tot rumba. «És una cosa buscada. Perquè cenyir-se a un sol gènere et posiciona molt. Jo vull temes que puguin arribar al públic», insisteix.