A cor obert

Als fans que l'han descobert amb la sèrie de TV-3 'Polseres vermelles' els costarà reconèixer-lo sense la bata de metge. A més, és l'autor del 'megahit Fil de llum', tema insígnia de la segona temporada de la sèrie (i que va arribar al número u d'iTunes abans que comencés l'emissió). Però també és una de les peces del nou disc d'Andreu Rifé, 'Ping Pong'. Per a l'acústic d'EL PERIÓDICO opta no obstant per un altre títol, 'M'agrada el ping pong' (al videoclip corresponent es llueix i de quina manera l'actriu Aina Clotet). L'àlbum el presentarà divendres que ve a la Casa de Cultura deGirona (Festival Strenes), el 5 de maig alBarts deBarcelona i el 17 alFortuny deReus.

Es tracta del seu tercer disc. I el que més alegries li està suposant. 'Fil de llum' va entrar directament com a líder de vendes, però ¿a qui hem de felicitar, Andreu Rifé o el Doctor Josep [el seu paper a la sèrie]? "Andreu Rifé. En realitat, la cançó no té a veure amb el fet que jo sigui actor --aclareix--.Pau Freixas la va escollir al davant de moltes altres i li estic molt agraït. I m'ho va dir així de clar: 'L'hem triat perquè és la millor, no té res a veure amb el fet que estiguis a Polseres'. Va ser una cançó oportuna. I va ser oportú per la meva part enviar-l'hi quan el disc encara estava en fase de prebarreja".

Rifé segueix relatant: "L'hi vaig enviar per mp3 i em va dir que havíem de parlar. Que la volia per a la sèrie. Però llavors no sabia que seria la cançó central. Va ser al cap d'uns mesos, a la prova de vestuari, que m'ho va deixar anar. Això, i que es faria tota la campanya de promoció amb aquest tema". Elvideoclip de la peça l'ha rodat amb els actors de la producció i l'estrenarà dilluns que ve, coincidint amb l'emissió de l'últim capítol.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

La seva fama ha arribat tan amunt que la pregunta és si el molesta haver de recordar que fa molts anys que pica pedra. "No, no. Hi ha molts músics que es passen anys lluitant i a qui els costa molt guanyar-se la vida --contesta--. Per mi és un regal que si no m'havia arribat abans és perquè no tocava. No sento que hagi de parlar en pretèrit perfet i no és cap tòpic. Tota aquesta moguda no és un èxit que es tanca: és un repte. Ara em toca demostrar que el meu directe val la pena. Que tot el material que he fet fins al moment el defenso molt dignament". La proposta musical de Rifé està carregada de notes costumistes. I en moltes de les seves lletres es mostra a cor obert. "Componc des de la meva experiència. Vaig tenir una època més onírica i poètica, més abstracta, potser més en la línia de 'Fil de llum', que té un tractament en la lletra més èpic que quotidià. Però sí, Ping pong parla de la quotidianitat; és un àlbum més urbà, en què busco que la gent s'hi identifiqui".

De la mà d'Espinosa

¿S'ha plantejat què se n'hauria fet de la seva carrera si no hagués aparegut a la seva vidaAlbert Espinosa [autor de la sèrie i fundador del grup teatral Los Pelones, de l'escuderia del qual va formar part]? "No. És impossible. Pensa que també és el meu amic i que hem viscut mil històries a nivell teatral, cinematogràfic. Però el meu moment clau va ser quan vaig deixar la carrera d'arquitectura i durant quatre anys em vaig dedicar a formar-me: piano, veu, composició...". I com que la realitat supera la ficció, Rifé se'n va anar recentment a l'hospital de Sant Joan de Déu. Però sense la bata. Per fer un taller de musicoteràpia amb nois amb malalties mentals. "Quina experiència. Els vaig poder explicar que jo també m'he sentit amb una autoestima molt baixa. Va ser una orgia emocional".