Lagarto Amarillo s'electrifica

El cantant de Lagarto Amarillo ho té clar. «Som el grup de moda», deixa anar feliç després d'haver arrasat dissabte passat a La Riviera de Madrid. El quilòmetre zero d'una gira elèctrica que té com a segona parada Barcelona. Aquesta nit. A la sala Razzmatazz. Resulta que la banda d'aquests tres germans ja havia tocat als dos llocs. Però amb més formacions. ¿Què suposa aquest salt? ¿Hi ha por, potser angoixa, una certa pressió? «Sobretot molt de respecte -respon Pablo Mora- perquè són sales molt representatives».

«El repte és molt gran. La Riviera, per exemple, té un aforament de 2.500 persones. Així que en un any hem doblat el públic dels nostres concerts. Hem estat de gira sense parar des del gener passat però en format acústic. I ara comencem aquesta nova etapa, amb bolos tancats fins Nadal», afegeix el vocalista, compositor i timoner d'un trio que acumula més de deu anys de trajectòria.

LA DIANA DE 'CUÉNTAME' / El punt d'inflexió de la seva carrera va venir quan la seva cançó Cuéntame es va usar per anunciar la popular sèrie de TVE. Era l'any 2007. I la peça pertanyia al disc Distinto, un àlbum en què seguien apostant pel mestissatge, però amb la mirada ja més posada en el pop. I que els va valer premis fins a Amèrica. El de millor disc llatí i la segona millor cançó [Cuéntame] entre 500.000 candidates als Just Plain Folks Music Awards de Los Angeles. «Va ser una companyia americana la que ens va proposar i després va vendre exemplars del nostre treball als Estats Units, el Japó... El que és graciós va ser que com que no sabíem que guanyaríem, doncs no vam anar a la gala a recollir-lo. Però ens van enviar el premi, ¿eh?», relata, entre rialles.

Però «la carambola», prossegueix, ha estat la peça Culpable, «una de les més radiades últimament», i que pertany a aquest últim compacte que segueixen promocionant, de títol ambigu, Estoy mintiendo de verdad. «Una mentida es pot convertir en veritat», assegura, després de voler ressaltar la foto de la caràtula.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«Mira, tres barrets de copa, que tenen relació amb aquest títol. La idea que hem desenvolupat també musicalment és que es va perdent la capacitat de creure en la màgia. Quan un mag fa sortir un conill del barret de copa, pensem 'pobre animal, quina calor que deu haver passat en el fals fons', mentre la criatura al·lucina. Per a ell el que veu ¡és veritat!».

Mora opina que aquesta il·lusió s'ha de mantenir. «Ara s'ha estès la mala fe. Mirar només les coses dolentes. La queixa. I ens hem de centrar més en el que és bonic. Deixar de costat tanta malesa». El líder de la banda, que el 2004 va viatjar a Palestina amb la Plataforma de dones contra la violència de gènere, diu que els músics «no s'han de polititzar, encara que la vida sigui pura política. És millor cantar i tocar. Fer la nostra feina. Sense oblidar les causes solidàries».