Damià Olivella, el cantautor soul

Damià Olivella és un bregat músic manresà que als 11 anys ja tocava la guitarra, als 16 gravava les seves primeres maquetes i s'involucrava en projectes i formacions diversos, i araamb 33 publica el seu quart disc en solitari, Un nou sentit. Un àlbum generós en sonoritats (amb especial èmfasi en el soul) i amb deu cançons que conviden a un viatge per deu estats d'ànim diferents però amb un mateix objectiu: "Creure en la capacitat transformadora de l'ésser humà". 

"El meu primer disc va ser experimental i instrumental; el segon, en anglès però ja amb ritmes soul, funky i blues; i en l'anterior i sobretot en aquest he seguit amb aquests estils però més com a autor, amb ganes d'explicar coses i de fer-ho en català: la meva llengua", explica elcantant de veu negra i melena rossa, com l'han descrit diverses vegades. 

Olivella explica que l'esperit esperançador que impregna el seu nou treball respon al fet que venim d'un món fictici "i ara hem d'enfrontar-nos a la realitat i trobar el nostre lloc en aquesta difícil situació, afectats per una crisi que ha de ser i serà molt gran per canviar tot això".

LA IMPORTÀNCIA DE L'IDIOMA

En realitat, 'Un nou sentit' conté també influències com la música hindú, l'africana i el folk. Però el soul és el que marca la brúixola d'aquest artista, que ha begut influències tan dispars com les d'Otis Redding, Stevie Wonder, Tracy Chapman, Prince i Ben Harper. De fet, Olivella anima que més cantants no tinguin prejudicis a l'hora de provar nous estils en català. "El soul, com el flamenc, són músiques d'arrel. Acostar-se a elles pot provocar reticències i més si es fa en català i si s'interpreta l'idioma com una barrera, quan no ho és. A més, considero que els mitjans haurien d'apostar per tots els gèneres que estan al carrer i que funcionen; obrir-se una mica". 

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

El cantautor recorda que quan va llançar el seu primer disc el 2009 "la música ja estava en crisi", però ellcontinua sentint-se afortunat perquè "tot depèn del prisma amb què es mira. Ja se sap: no és més feliç qui més té, sinó qui menys necessita. Aquesta redefinició que provoca qualsevol crisi ens té a tots descol·locats --afegeix--, des del més 'hippy' fins al més new age . Però aquest punt d'incertesa considero que és fins i tot positiu". 

Un nou sentit està ple de diàlegs interns. "Cada lletra és una conversa en què busco arribar a entendre'm", diu. I un exemple és l'espiritual 'Un brot de llum'. "Fa referència a la nostra essència, al nostre refugi més lluminós".