La ràbia de Shuarma

Vegeu l'acústic de 'Lo que queremos...' amb el mòbil o a e-periodico.cat

que la composició enxampés Shuarma en plena crisi no l'ha deixat indiferent. Ha titulat el seu discGrietas,perquè la societat s'esquerda. I ha escollit com asingle Llueven piedras, perquè és la seva peça més contundent. Aquesta nit l'exlíder de l'exitós grup Elefantes presentarà el seu tercer àlbum en solitari a la sala Bikini, programat pel Festival de Guitarra de Barcelona.

«Aquest senzill parla de tot el que ens envolta i de com em sento. No sé si utilitzar la paraulaindignat, però síafectatirabiós amb el que està passant i, sobretot, amb l'actitud dels nostres governants davant d'aquesta situació», es lamenta el cantautor barceloní. El videoclip de la cançó conté imatges tan feridores com reals: assassinats, tortures, càrregues policials...

«Volia mostrar escenes que fessin mal, que fossin explícites; que remoguessin. I ho he aconseguit: hi ha televisions que no el volen emetre, gent que no el vol veure perquè l'afecta... Missió complerta. Amb tot el que està passant, s'ha d'alçar la veu i exigir que ens escoltin», subratlla el músic.

ADÉU A LES PORS / Shuarma considera que aquest és el seu treball més introspectiu. I personal. Tant, que per a ell és com si fos el seu primer disc en solitari. «En tots els meus llançaments he pretès ser honest, però en aquest hi ha alguna cosa més; alguna cosa ha canviat, i és que he deixat anar llast. És com si hagués perdut la por, encara que no sé a què en realitat. Però constato que he deixat enrere la meva etapa d'Elefantes; que és un pas cap endavant molt real».

El camí que Shuarma va emprendre amb Universo(2007) iEl poder de lo frágil(2010) culmina en aquest compacte en què destaquen peces comSolo. Un ritme electrònic distorsionat i la seva veu esquerdada, per a un rèquiem a la «necessària» soledat de l'individu. «És important la relació que establim amb la soledat perquè en definitiva és la nostra companya de viatge. I de la relació que hi tinguem en sorgirà la que serem capaços de tenir amb els altres. És l'única manera de poder donar el millor de tu mateix».

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

Shuarma se sent un privilegiat amb aquesta professió que li permet «purgar» tota mena d'emocions. «Els músics, els artistes, som una mica nens ferits que busquen la contínua abraçada de la mare. I d'alguna manera l'aplaudiment és precisament això. Busquem un afecte capaç d'alleujar ferides. I crec que l'art és jugar: treure aquest nen que portem a dins per veure si la teva mare et presta atenció. Així és com jo ho sento», afegeix.

GRUP EN CATALÀ / Shuarma va deixar també enrere el projecte Bushido (amb Enrique Bunbury i Carlos Ann). Assegura que es reprendrà quan la complicada agenda de Bunbury ho permeti. Però, mentrestant, acaba de muntar la seva pròpia banda, batejada Els mestres de l'error, en què debuta en català. «Tenia ganes de cantar en aquest idioma, però no en solitari. Volia deslligar-ho de la meva carrera com a Shuarma. El disc ja està gravat, però veurà la llum quan acabi amb la gira deGrietas -avisa-. I crec que musicalment sorprendrà. He buscat la imperfecció. Estic cansat que tot hagi de ser tan correcte. Ha arribat el moment de cagar-se en tot».