La 'cançó' polièdrica de VerdCel

Un tres en un: disc, còmic i espectacle. La proposta de VerdCel sempre ha estat generosa i multidisciplinària (amb versos recitats, videoprojeccions...). I aquesta vegada la banda valenciana desembarca amb un quart treball,Els dies del Saurí, que els propicia tornar a l'Auditori de Barcelona, com va passar el 2007, també convidats pel festival Barnasants.

En aquest nou àlbum la banda mostra la seva faceta més pop, sense perdre l'essència i el caràcter intimista. I hi inclou 14 cançons banyades per l'aigua; per una estimulant pluja. «Abans ens plantejàvem un concepte i articulàvem l'obra basant-nos-hi -relata Alfons Olmo, cantant i timoner del conjunt-. Ara ha sigut al revés: hem treballat moltes idees durant molt de temps i això ha fet que acabin manant les cançons, els textos i el relat que volíem explicar. El concepte ha vingut després al veure que darrere d'aquestes peces hi havia sobretot emoció i una història que té l'aigua com a element bàsic».

Una altra constant en la trajectòria de VerdCel ha estat una «barreja natural del compromís i l'estètica». «Quan diem que fem cançó d'autor, la referència habitual és una veu i una guitarra, però el so VerdCel va més enllà: no sé si és per les lletres, per la forma com canto, per algun melisma, per la poètica que hi ha al darrere, per la nostra proposta interdisciplinària...». Olmos subratlla que la cançó protesta i el preciosisme «no tenen per què estar barallats». I aclareix que no creu «en els pamflets sense contingut».

Sobre la seva evolució estilística, el cantant explica que vénen d'«un passat més folk», seguint l'estela de «tots els que als anys 70» ja van apostar per aquest gènere, abans que el contagi en el panorama català fos massiu. Admet que el girpoperés evident en peces comCargol(el tall que aborda en acústic per a EL PERIÓDICO). I assegura que en part es deu a la producció de Valen Nieto. «Però també hi ha cançons més sòniques, més sorolloses, més rockeres i fins i tot barregem el flamenc amb el rock», avisa.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

L'EMPREMTA DE RAIMON / VerdCel va acumular totes aquestes composicions després de bussejar en l'univers de Raimon, a qui va dedicar l'anterior disc,Petjades. «Més que un homenatge, és un reconeixement a la cançó d'autor feta en la nostra llengua. Per a mi i el meu germà [Daniel, l'encarregat de les videoprojeccions i amb qui firma el còmic], el Raimon és l'essència de VerdCel. Va ser el primer que vam escoltar de petits, quan anàvem a la platja des d'Alcoi. I la seva manera tan mediterrània i forta de cantar, la seva sinceritat, ens va calar fins al moll de l'os. Vaig estudiar a la seva mateixa facultat a València. I em sembla que té una obra magna a l'altura dels millors autors italians, francesos i anglosaxons, que no està prou reconeguda».

Vegeu l'acústic de 'Cargol' amb el mòbil o a e-periodico.cat