«No sóc un il·luminat»

-Nou disc i més dosis de positivisme made in Macaco. Amb la crisi que va en augment, ¿fan falta només missatges o més aviat revolucions?

-Cadascú ha de fer el que sent. El que dic a les meves lletres són propostes, idees. Sóc un aprenent de la vida, que no sap res. M'aixeco i caic com tothom. La paraula revolucióno m'agrada gaire, prefereixoevolució. I que comenci per un mateix. Mai m'ha agradat la gent que diu 'jo sóc així i punt'. La crisi és com quan eres petit i tenies febre: et ficaves al llit, sorties i havies crescut uns centímetres. Les crisis serveixen per créixer, a nivell personal i col·lectiu.

-¿Així de senzill?

-Amb això no vull que sembli que ho tinc tot claríssim. He patit en carn pròpia la crisi econòmica i he tingut familiars passant-ho malament també per malalties. Però penso que hi ha un tema d'actitud: a Occident és el moment de treure's motxilles que pesen molt i no porten res. Ens han creat moltes necessitats i ara és un bon moment per escollir.

-En aquest disc fa el seu primer desembarcament en català, bé, si no es té en compte el seu cameo amb Gossos (Corren) ¿Li puc dir mico en comptes de Macaco?

--Sí, és clar [riu]. Així em deia la meva mare. Tinc família d'aquí i de fora, i durant anys vaig tenir complex pel meu accent català. A casa meva, com que els meus pares eren músics, teníem discos dels Beatles, Miles Davis i també de Llach, Serrat... La meva manera de reivindicar el lloc d'on sóc, de Barcelona, és amb aquesta barreja que faig de rumba catalana i reggae. Em considero molt mediterrani, i durant anys vaig tocar en un local de Cadaqués fent versions. M'encanta aquesta costa, amb les seves roques esculpides pel vent, tan dalinianes. Així va ser com va sorgirLa república de la tramuntana.Una de les meves favorites. I sí, aquesta intervenció en el reggae de Gossos va funcionar tan bé que vaig pensar: si canto en portuguès, en anglès... doncs ¡fora complexos! Això és de la casa. Ara molts em diuen '¿tu ets català?' Doncs sí: de tota la vida. Mesclat, però d'aquí.

-I que el títol de la peça inclogui la paraula 'república', ¿es pot llegir en clau antimonàrquica?

-La veritat és que de monàrquic no en tinc res [riu]. Però el títol me'l va inspirar El Tau, un local de Cadaqués on també vaig tocar i que ara el porta gent molt involucrada en temes de natura. Han muntat l'associació Tramuntana Republic i porten samarretes amb aquesta frase i un logo que és el dibuix del cap de Creus. Me'n van donar una, que va ser la que em vaig posar en el videoclip que vaig rodar amb Fito Cabrales,Puerto Presente. I m'agrada portar-la sovint per recolzar-los.

-Sopa de Cabra ja va relatar què és estar "tocat per la tramuntana" a L'Empordà

-Sí, me'ls vaig trobar l'altre dia i ho vam comentar. La idea de la meva lletra és que tots volen ser tocats per la tramuntana. M'agrada entendre els països, les nacions, a partir dels climes, de les característiques de cada lloc, de les seves cultures, més enllà de les banderes. I agafo la tramuntana com un símbol que va i ve.

-El primer que se sent quan es posa el seu àlbum no és la seva veu, sinó la de José Saramago. ¿Per què?

-Quan va morir jo li feia un petit homenatge als meus concerts. I a Bilbao va aparèixer la seva família, van gravar imatges en les quals jo parlava de l'escriptor enmig de l'actuació, i em van trucar per preguntar-me si les podien incloure en un documental. ¡Quin honor! En els meus discos m'agrada convidar gent. En l'anterior,El vecindario, hi havia moltes col·laboracions. I també tinc cançons amb introduccions: aAquí ahoraJavier Bardem fa una locució amb veu de mariner d'una petita frase de Dylan. I se'm va acudir que aquesta vegada la fes Saramago.

-I en el segon tall, a Una sola voz

--Les meves peces no són pretensioses. Abans que res sóc músic i el meu principal objectiu social és que la gent s'ho passi bé. M'agrada molt la ciència i programes com els de Punset. No sóc un il·luminat ni res que s'hi assembli, però m'agrada descobrir coses científiques que són gairebé filosòfiques.

-¿Va tenir clar queLove is the only way havia de ser el single?

-No, és complicat d'escollir. Va néixer com un reggae i després vaig decidir posar-hi ritmes percussius per donar-hi més velocitat. La lletra, amb aquesta barreja d'espanyol i anglès, és molt senzilla i fresca. I vaig pensar que funcionaria. Igual que el videoclip, amb gent ballant de tot el món per demostrar que iguals que som tots.

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

-Tanta globalització, ¿no pot posar en perill cultures en extinció? ¿Apostem per l'obertura o per la protecció?

-En realitat, la globalització és una arma de doble tall. I fa ràbia que a vegades els governs, els ajuntaments, s'apuntin al mestissatge com si només fos una moda. Crec que l'obertura i la protecció s'han de retroalimentar. Pots recolzar la música d'aquí, tant en català com en castellà, però sempre amb les portes obertes, dient 'Benvinguts'a tot el que ve de fora. Tancar-se mai et porta enlloc.