Anna Roig porta el seu pop d'autor i juganer a Barnasants

Anna Roig assegura que «era tímida, molt tímida». Que s'amagava «darrere del piano» quan feia els seus primer passos musicals a l'institut (un dels seus èxits es titulaLa senyora tímida). I el seu amic, còmplice i guitarrista Magí Batalla assenteix amb el cap. Però la cantant i timonera de la banda L'Ombre de ton Chien sap posar teatre del bo a les seves cançons, sobretot amb títols comLa vedette del teu cap. «Un dia vaig descobrir que el que més m'agradava era barrejar teatre i música», explica. Aquesta nit, i convidada novament (és la tercera vegada) per Barnasants, presenta a la sala Atrium de Viladecans el seu últim disc,Bigoti vermell. Més dosis de pop juganer i cançó d'autor, que combina el francès i el català amb tanta frescor com naturalitat.

ERASMUS A LIÓ / Estudiant Erasmus a Lió, Roig, que és d'origen francès per part de mare, va rebre la visita de Batalla i va ser allà, arran d'aquella trobada, que va germinar la idea de dedicar-se professionalment a cantar. «Primer ho feia només en francès i versionant grans figures com per exemple Jacques Brel», recorda. De fet, el nom de la banda és una estrofa de la mítica peçaNe em quitte pas. «Però després vaig optar per fer peces pròpies, i com en mi era natural escriure en català, doncs va sorgir aquest projecte bilingüe», explica la cantautora.

El 2009, Anna Roig i L'Ombre de ton Chien van debutar amb un disc homònim, una mica naïf i amb unes lletres quotidianes i tocs surrealistes, que ja va conquistar el públic i la crítica. «Vam comprovar que hi havia gent encantada de tornar a escoltar francès, aquellachansonque tant va influenciar la Nova Cançó, i que a altres els agradava que cantés en català. I a sobre, tot sortia del cor, de manera sincera», subratlla.

DEBUT LITERARI/ El grup del Penedès ha sabut trobar un univers propi, i no només amb les seves cançons i les seves posades en escena, també en els seus animats videoclips i les il·lustracions que inclouen en els seus discos. I aquesta peculiar mirada és la que Anna Roig acaba de reflectir en un llibre, amb un títol tan llarg com suggerentTan de veritat com les coses que penso, les coses que m'invento i les coses que he somiat(Columna).

Notícies relacionades

Callar per cridar més alt

'Dios es mujer y se llama Petrunya': desafiar el masclisme

«Sempre hem vigilat que tot el que fem tingui i transmeti una coherència. Jo tinc una llibreta on escric textos que són candidats a ser cançons. I vaig tenir la idea d'agafar aquests escrits, fer-ne alguns de nous i comptar amb la mateixa dibuixant, Clara-Tanit Arqué, per reflectir la mateixa estètica, i a més a més m'encanten els llibres il·lustrats», explica Roig.

L'obra està plena de curioses històries, amb la seva corresponent al·lusió il·lustrada. En una, en què reclama que l'«amor per sempre» que va demanar al catàleg de la vida no li funciona, «aquella mateixa frase,'amor per sempre', apareix com si fos un logotip». I en la que parla de l'ànsia de dues bessones per sentir-se úniques, a la pàgina del costat mostra aquest mateix conte i dibuix de forma simètrica.