NOU TREBALL DEL TRIO BARCELONÍ

Sidonie toca 'A mil años luz' en exclusiva per a EL PERIÓDICO

El trio barceloní presenta el psicodèlic 'El fluido García'

’A mil años luz’, de Sidonie. / N. MARBRE - M. TUDELA - R. FADRIQUE

1
Es llegeix en minuts
NÚRIA MARTORELL/ Barcelona

Sidonie torna als seus orígens després de la trilogia que van culminar ambEl incendio i reprenen el so psicodèlic marca de la casa al seu nou disc,El fluido García. El trio barceloní ha cantat en format acústic i en exclusiva per a EL PERIÓDICO una de les seves cançons,A mil años luz, ha necessitat una sola presa i ha exhibit una fluida sintonia, molt d'acord amb l'esperit del seu nou compacte.

Es tracta del primer que han gravat en directe, tocant tots alhora (inclòs el theremin, un aparell que reprodueix sons metàl·lics al passar-hi la mà). "Era un repte que teníem des de fa molts anys i respon a la idea de buscar l'essència i ressaltar la frescor, tot el que passa, deixant allà els errors", explica el cantant,Marc Ros.

El vocalista i compositor assegura que estaven cansats d'"aprofundir en el tipus de cançó clàssica de pop encotillat: tornada sobre tornada" i aclareix que si han recuperat la psicodèlia és perquè és el llenguatge que dominen.El fluido García és un treball amb arranjaments acurats i harmonies vocals, que presenten d'una manera molt "tetosterònica", admeten, amb moltes noies mostrant-se a peèl a la caràtula.

I Ros, que és el responsable del disseny i de tots aquests collages, ho justifica amb aquestes paraules: "Estàvem una mica tips de despullar-nos nosaltres, en alguns concerts completament i a les portades fent seminus, ficats en una conquilla. Així que vam pensar que ja era hora que es despullessin elles. De broma diem queEl incendio parlava de l'amor i aquest del coit, per dir que sí, que és una mica més violent, més fosc, en què hi ha més rock, amb guitarres més ajustades".

Col·laboració de Love of Lesbian

Notícies relacionades

El Fluido García(títol extret de la novel·la de ciència-ficcióL'Anacronópete,d'Enrique Gaspar i Rimbau) és segurament el compacte més valent de Sidonie, "amb unes melodies que necessiten una digestió una mica més complicada --afirma el percussionista Àxel Pi--. I que necessita que se l'escolti més d'una vegada, igual que els nostres discos que més ens agraden".

Sidonie sempre ha tingut una actitud totalment deshinibida i sap què és actuar amb el públic realment a prop: va arribar a organitzar concerts en jardins de cases d'amics. Avui és sens dubte una de les bandes emblemàtiques de Barcelona.