Habitació amb vista a la inclusió

És hora de fer maletes i viatjar al destí de vacances. Desconnexió, repòs i, per a molts, llit fet i taula servida, en hotel. Ara bé, hi ha hotels i hotels. I asseure’s a prendre alguna cosa a la cafeteria d’un hotel i llegir els sotagots: No ets el que aconsegueixes, ets el que superes, significa haver entrat en un establiment especial, com els hotels de la cadena Ilunion Hotels. És referent mundial en inclusió de capacitats diverses, i demostra que pot ser competitiva com qualsevol bona empresa. Creuen i practiquen el que resa un altre dels seus sotagots: Capacitats diferents, possibilitats infinites. El 41% dels poc més de 1.000 empleats de la cadena són persones amb discapacitat. “Però cada treballador és considerat de la mateixa manera, i tots tenim les mateixes oportunitats”, puntualitza Beatriz Gallego. “Jo agraeixo poder treballar com qualsevol altre company i que no es creïn diferències en el tracte, malgrat tenir una discapacitat”. La seva és auditiva, però no impedeix que, amb 58 anys, s’ocupi des de fa cinc temporades de les tasques de neteja de l’hotel Ilunion Caleta Park, a S’Agaró, que aquest estiu ha reobert amb 10 suites noves.

 “El client rep un bon servei i la seva aportació econòmica serveix per contractar persones que ho tenen més difícil per treballar en un altre lloc. És una roda que ens agrada molt, el retorn social del nostre compromís amb el servei que donem”, apunta Marc Pérez. Ell és tècnic a la Unitat de Recolzament d’Ilunion Hotels i sap de què parla quan es tracta d’inclusió. Arran d’un accident, li van certificar una discapacitat auditiva a l’oïda esquerra i va perdre mobilitat en un canell. Solia jugar a tennis i ara aprèn a fer-ho amb l’esquerra. “Després d’un any de recuperació, soc ambidextre. A l’esquerra no tinc la finor que tenia amb la dreta, però no m’impedeix fer res”, explica.

Fent la vida més fàcil

El treball del Marc és facilitar l’operativitat i la vida als empleats amb discapacitat als quatre hotels de la cadena a Barcelona. “Intervenim davant de qualsevol problema, ajudant-los a superar barreres mentals, que sense discapacitat també les té tothom”, indica. “Som les seves persones de confiança”, afegeix. Amb un company, es reparteix les visites diàries a cada cap de departament. “Passem a veure’ls i conversem sobre el dia a dia de cada treballador. Si perceben intranquil·litat, tristesa, o algun està més callat, ens hi interessem i ajudem”, diu.

Estefanía Navarro també és tècnica de recolzament. Als 11 anys li van diagnosticar una maculopatia degenerativa que li afecta el camp visual. Per això treballa amb una pantalla d’ordinador més gran que les habituals i s’ajuda d’una telelupa. Per la resta, es mou amb total autonomia. Com a afiliada a l’ONCE va saber del procés de selecció per treballar als hotels Ilunion. “Vaig venir a l’entrevista per a un lloc de cambrera de sala”, recorda. Però gràcies a la seva formació com a educadora social, màster en benestar social i postgrau de mediació, forma part de l’equip de la Unitat de Recolzament. “Tant ajudem a superar obstacles que puguin trobar en la seva tasca diària, en la seva adaptació al lloc de treball o en la seva salut i benestar. Comptem amb un fisioterapeuta que fins a dues vegades a la setmana pot visitar-los sense cost per a ells. En cas de dificultat per atendre els fills, o un maltractament, tracem un pla de seguiment individualitzat i busquem recursos socials”, detalla Navarro. “I fem tallers de nutrició i alimentació o de consells sobre estalvi energètic, higiene postural, autoestima i seguretat en si mateixos”, diu. “Som perfectament utilitzables i funcionals, només necessitem trencar els prejudicis i vèncer pors. I veure com ens podem ajudar entre les persones, amb i sense discapacitat, ens obre un món de possibilitats”, expressa la treballadora d’Ilunion.

El factor normalitat

A les targetes que obren les habitacions es llegeix: Benvinguts a un món diferent. I és l’experiència a l’hotel la que normalitza la diferència. “Les persones que treballem aquí ho estem per les nostres capacitats, gràcies a aquestes hem merescut el lloc, al marge de la nostra discapacitat. Si no funcionéssim, no seríem aquí”, puntualitza Estefanía Navarro des de l’hotel on treballa, l’Ilunion Levante de València.

“Treballem amb discapacitats auditives, visuals, orgàniques, intel·lectuals, motrius...”, explica Marta Matas. Ella dirigeix dos hotels de la cadena a Catalunya: el Caleta Park de S’Agaró, i l’Ilunion Bel Art a Barcelona. En aquest últim, hi ha 21 empleats amb discapacitat. Una d’elles és Núria Oliva. És de Sabadell, té 40 anys i fa tres i mig que treballa de cambrera d’habitacions. “Porto audiòfons a les dues orelles. M’ajuden molt, però no és mai com una audició normal”, indica. “No he tingut mai cap objecció a dir-ho en les meves entrevistes de feina. De fet, les empreses tenen un benefici fiscal per ocupar algú amb discapacitat”, precisa. “En discapacitats no tan visibles com les que necessiten una cadira de rodes o un bastó, o llenguatge de signes, ens costa més fer entendre que també necessitem més paciència i comprensió de la nostra dificultat, tot i que no es vegi”, expressa Núria Oliva. “Com més gran és la comprensió de la discapacitat, en qualsevol grau, millor és el tracte personal. Per això entre els treballadors ens ajudem molt, som conscients del que suposa una discapacitat”, afegeix.

Sensibilitat: a les sabates alienes

Sandra Mena, recepcionista a l’Ilunion Atrium de Madrid, destaca el bon ambient de feina, per aquesta gran sensibilitat amb la discapacitat. “Els companys són la meva família i els hostes, els meus clients. Sempre dic: tracteu els clients com si fossin els vostres pares. Imagineu-vos en un país del qual no domineu l’idioma. Sensibilitat és saber-te posar al lloc de l’altre”, diu Mena. Té 38 anys i fa 11 que és empleada. Parla anglès, italià, alemany, àrab i rus. Va estudiar traducció i interpretació. “Vaig començar a treballar aquí per necessitat, però em van enganxar els

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

valors de l’empresa i el tracte amb el client. Al principi estava molt acomplexada, ocultava la meva discapacitat visual. Quan m’aproximava molt a la pantalla i un client em deia: hauràs de posar-te ulleres, arribava a casa i em feia un fart de plorar. Ara explico orgullosa què tinc, perquè em defenso molt bé. Ho hem de fer així, per nosaltres primer i pel client, que ha de saber que l’hotel funciona com qualsevol altre de la competència”. Només que aquí el benefici és econòmic i social. “Jo soc feliç veient on he arribat, i sé el que significa per als meus pares també. Algú un dia els va dir que jo no arribaria a res”, explica Mena. “Gairebé no ens adonem de tot això, perquè ja ho tenim interioritzat, però és un luxe poder mostrar la integració com una força de treball”, expressa Marta Matas, que ja fa 14 anys que és a l’empresa.

Molts deixaran un hotel Ilunion sense saber que qui li va servir el cafè és algú amb la síndrome d’Asperger; qui va preparar el seu menjar té una discapacitat auditiva, i que la cambrera d’habitació té un problema crònic de còlon o fetge. Però tot va ser impecable.