Càritas: 75 anys de bones causes obertes al futur

Cobrir necessitats bàsiques de les persones ha sigut sempre el punt de partida de les accions de Càritas Diocesana de Barcelona, micromillores vitals en dones, nens, gent gran, i sensellar. Durant 75 anys han sumat benestar comú gràcies a això. Han acompanyat 1,5 milions de persones, i ho han fet compartint sinergies amb múltiples entitats nascudes amb el mateix propòsit, atenent els qui no ho han tingut fàcil per seguir endavant. Allà hi va ser Càritas per il·luminar el seu futur.

Futurs millors des d’un present en companyia. Com el de l’Ana Matilde. Sense feina i cap ingrés, iembarassada, es veia en conflictes per pagar el lloguer de l’habitació en què dormia. I quan el seu nadó va tenir dos mesos, algú li va parlar del programa maternoinfantil de Càritas. I va anar a veure què s’hi feia. Es va dirigir al número 8 del carrer de Rull, al barri Gòtic, i allà va trobar Rafaela Lavado i Araceli Roger, les dues educadores socials que cada matí poc després de les 9 obren les portes d’un preciós local a dones, embarassades o no, amb nens menors de 3 anys, i les condicions de les quals, del lloc on viuen i de fràgil economia, no els permeten aportar a les seves criatures ni la higiene o alimentació idònies. I a elles mateixes tampoc.

“Als pisos on viuen, algunes no tenen lavabo. I aquí arriben i poden banyar els seus fills. Tenim dues banyeres altes, sense problema per a la seva esquena en aquest gest quotidià de tantes mares que elles només poden fer aquí», exposa Araceli. L’espai de Càritas en què acompanya aquestes activitats amb dones està pensat perquè no falti res del necessari a mares i a criatures: lavabo i menjar, i un ambient propici per reforçar la relació maternofilial.

Allà, l’Ana Matilde i la seva filla Camila han pogut relacionar-se i crear vincles de complicitat, comprensió i ajuda mútua amb altres dones del Pakistan, l’Índia, l’Equador, Nigèria i del seu mateix país, la República Dominicana. Després de banys i esmorzar, fan activitats amb els nens, com jocs que potencien la seva psicomotricitat. “Les mares aprenen a preparar el menjar dels seus fills que, a les 12, dinen”, expliquen les educadores socials.

Serveis socials de Barcelona o les mateixes treballadores socials de Càritas Diocesana de Barcelona parlen d’aquest programa a dones en situació vulnerable. Però moltes d’elles arriben perquè les mateixes usuàries ho comenten i, directament, truquen a la porta.

  

La María, una jove de Guinea Equatorial de 17 anys i mare de dues criatures menors de 3 anys, també va de dilluns a divendres a aquest espai que dignifica les seves vides, simplement pel tracte rebut, “un bon tracte”, resumeix la María. “Fem el possible perquè mares i fills aquí se sentin com a casa. I ho veiem, amb detalls tan simples com treure’s el mocador del cap les que en solen portar, mentre són aquí”, explica l’Araceli. “I en aquest clima de confiança, conversant amb naturalitat, és com van explicant-te o perceps altres de les seves necessitats”, afegeix l’educadora social. “Hem detectat algun cas de violència domèstica o de falta de mínims per a la supervivència. I a més d’apoderar-les per resoldre situacions, els informem d’altres àrees de recolzament de Càritas o entitats amb les quals col·laborem. Elles ens prenen com a referent”.

Diana en la necessitat

A la tarda, les usuàries del programa maternoinfantil volien també anar a aquest espai de creixement personal que els il·lumina oportunitats de millora en tots els camps. Així que a partir d’això es va crear el programa Tardes en Companyia. Les tardes de dilluns i dijous de 17.15 a 20 h, mares i fills poden tornar al local, que també conviden a participar a les parelles, si estan amb elles. En Walid, un jove pare d’Algèria, se sentia una mica incòmode al principi, però ara junt amb altres pares com l’Alberto, el company de l’Ana Matilde, prepara jocs amb els nens. Mares i pares diuen que així no se senten tan sols i s’obren més a expressar preocupacions, sense por. Saben que allà es comparteixen bons consells i hi ha dutxes i aliments per ajudar a dignificar les seves vides.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

Així sorgeixen els programes de Càritas, a partir de necessitats concretes com un lloc per a la higiene per a qui viu en pisos sense bany. O l’acompanyament a la inserció laboral.

L’Escola Oberta de l’Hospitalet és una altra porta oberta de Càritas. Té el seu origen 30 anys enrere en la unió d’unes veïnes del barri de Pubilla Cases-Can Vidalet per ensenyar castellà i català als nous veïns arribats d’altres països. Va ser una cosa espontània però que avui continua sent un referent a tot el barri, i no només com a lloc d’aproximació a la llengua. Aprenentatge d’oficis bàsics, orientació laboral i assessorament econòmic són altres serveis que deixen en aquest espai relacional, una escola oberta que l’educadora social i antropòloga que hi treballa, Laura Membrive, defineix com ‘un matalàs’. “Es pot arribar per fer un curs puntual i desvincular-se. Però moltes persones a partir d’un curs es vinculen més fent altres activitats. Tot el que està al nostre abast ho compartim. I cadascú troba el que busca. És molt satisfactori veure com es van establint xarxes humanes entre els mateixos usuaris”, diu Membrive. Una trentena de voluntaris fixos i una trentena més que imparteixen activitats puntuals són el motor d’aquest projecte que també ocupa una desena de treballadors.