L’enfonsament d’un projecte

Xavi va insistir després del 2-4 de Montjuïc que el Barça no havia merescut la derrota i que havia sigut superior. Ningú mai el va creure, però ell va insistir. Aquesta vegada va poder dir amb raó que el seu equip va brillar i va tenir el Girona buscant-se el pols a Montilivi. Però ho va aconseguir només durant una hora. Insuficient. Un error de Sergi Roberto va fondre els ploms dels blaugrana i va il·luminar els gironins. Tot de cop. Sense que ningú ho veiés venir. De cop, un Girona que estava desinflat es va inflar com un ninot gegant per obrir-se les portes de la Champions. Portu, davanter de 31 anys, va tenir un impacte brutal i furiós i va enfonsar el projecte de Xavi, qui no va voler reobrir després del partit el debat sobre la seva continuïtat.

NOU MINUTS DE BOGERIA.

Semblava un equip eixelebrat i desorientat, irreconeixible i sotmès, però l’ajuda temerària de Sergi Roberto, un moment de fluixedat de Cubarsí i la irrupció de Portu va canviar l’ànim del Girona i el curs del partit a partir de l’hora de joc. L’entrada de Portu va tenir un efecte instantani. Va marcar l’empat i sobretot va marcar el golàs de la seva vida, el quart del Girona. Una volea des del vèrtex de l’àrea impressionant que va deixar petrificat Ter Stegen. ¿Com se li va acudir xutar a la primera? En la celebració, tots es van posar les mans al cap. A la grada i al camp. Savinho assenyalava el davanter amb el dit. Demanava honors per a ell. Els va tenir. Els tindrà. Un gol que li demanaran que el rememori als 5, 10, 20 anys, en qualsevol onomàstica. "Vull sempre amb mi un jugador que surt així d’endollat", va proclamar Míchel.

UNA ESPINA CLAVADA.

Portu es va sincerar després del partit entre llàgrimes. "Tenia una espina clavada amb aquest club. El meu últim any aquí vaig veure l’altra cara de la moneda del futbol, que va ser baixar a Segona. Me’n vaig sentir un dels màxims responsables perquè vaig jugar sempre, vaig jugar tots els minuts. Avui puc mirar aquesta samarreta i tota aquesta gent que disfrutarà de la Champions i puc dir que m’he tret una mica aquesta espineta. Estimo i sento molt aquest club".

¿COM ES POT DESPLOMAR TANT UN EQUIP?

El Barça va disputar una primera part brillant. Van sobresortir les projeccions de ruptura de Gündogan, Fermín i Sergi Roberto. Van entrar amb determinació a l’àrea i van tenir el gol a punt de caramel. Assistint, gairebé sempre, Lamine Yamal, que va marejar Miguel. Va ser un Barça que va combinar possessió i oportunitats. Va marcar les dues caselles. Però al cap d’una hora de partit tot va canviar. Un enfonsament colossal.

¿UN PROBLEMA MENTAL?

Aquest Barça té llacunes de joc, però sobretot les té mentals. Que un equip s’enfonsi després de cometre un error diu molt poc de la consistència d’una plantilla i la direcció esportiva. Sergi Roberto va fer la passada d’un inconscient (just quan encarrila la seva renovació) i pot ser assenyalat. Significava l’empat a dos. Però no només ell. A tots els jugadors els va venir una davallada sorprenent. Uns, els gironins, es van motivar i els altres, els barcelonistes, es van encongir penosament. "Em fa molta ràbia perquè havíem jugat molt bé i perquè tot comença amb un error meu. No mereixíem aquest resultat. Me’n vaig molt enfadat", va dir el capità blaugrana compungit.

Notícies relacionades

Som de mar

El Barça vol el seu desè títol coper, a l’avantsala de la final de Bilbao

LA INDIGNACIÓ DE XAVI.

El tècnic blaugrana va assenyalar tots. Va parlar d’errors "que marquen la diferència" i que "així és molt difícil competir". Va parlar de "falta de maduresa". I va fer cara d’expressió greu a l’imaginar el curs vinent. "Hem de canviar moltes coses per competir millor". Es va confessar "emprenyat, perquè abans que entrenador soc culer". No serà l’únic. ¿Laporta està segur de veure il·lusió en el barcelonisme? ¿Dubta ja d’haver atorgat la continuïtat a Xavi? Se’l va veure molt seriós a l’acabar-se el partit. Potser aviat sabem més detalls de tot això.