Carters que reparteixen recolzament a avis en solitud

L’ancestral ofici de carter sempre ha significat molt més que repartir cartes. Antigament, sense telèfon, automòbils, ni vies de comunicació ràpides, el correu era la primera font d’informació d’un poble a l’altre. A cavall o a peu, el carter travessava muntanyes per camins de pastor portant documents i paquets de poble en poble, mentre passava la veu sobre successos, bones i males notícies. El carter era esperat per molt més que pel correu. És una cosa que als petits pobles de tot el món s’ha conservat. La visita del carter significa per a moltes persones l’única salutació o l’única conversa en persona amb algú, en molts dies. Especialment a l’hivern, en llars on només viuen persones grans, i en zones aïllades.

    A França, 3.600.000 persones tenen més de 80 anys, una xifra que els demògrafs avancen que en 20 anys es doblarà. És la tendència que també segueixen països com ar aBèlgica, la Gran Bretanya i Espanya. «La mitjana del cost d’una plaça en una residència geriàtrica a França és de 2.800 euros al mes. I la mitjana de les pensions de jubilació és d’uns 900 euros», precisa Eric Beaudrillard. Ell és el responsable del programa Veiller Sur Mes Parents (Vetllar pels meus pares), una iniciativa de la companyia pública nacional francesa de correus, La Poste France (www.laposte.fr), que es val de la xarxa de carteres i carters (51% i 49%, respectivament, i amb el mateix salari, segons precisa Beaudrillard) per tot el territori del país per oferir serveis de recolzament a persones grans que viuen soles. «El 80% d’aquestes persones grans prefereixen envellir a casa seva i, en molts casos, els fills viuen a una mitjana de 220 quilòmetres de distància», exposa Beaudrillard.

  

  Per això La Poste France ha decidit articular un sistema d’atenció a aquests més grans que habiten sols, aprofitant la confiança que ja tenen aquestes persones amb el personal de correus. A través del programa, el carter o la cartera visita de manera fixa les persones que ho demanen una, dues, quatre o sis vegades per setmana, excepte els diumenges.

A partir de 19,90 €

En funció de les necessitats de cada usuari, s’estableix la freqüència de visites. A partir de 19,90 euros, el servei ofereix una visita a la setmana d’una mitja hora i l’informe a posteriorique arriba a l’‘smartphone’ del familiar o persona de contacte. I cada mes, la persona gran rep de mans del carter undiari personalitzat que recull missatges i fotografies de fills, nets o amics i les seves activitats, que a través de l’aplicació del programa, la família de la persona gran envia a La Poste France.

    S’ofereixen quatre possibilitats de tarifa (29,90, 99,90 i 139, 90€ al mes) i diferents cobertures. En la segona opció –29,90€, per exemple, a més de visita, informe i contacte amb la família, i el diari de notícies i imatges familiars, la quota inclou el servei de teleassistència, a través del qual la persona gran està proveïda d’un botó d’avís d’emergències actiu les 24 hores tots els dies de la setmana.

    «És un enllaç que tranquil·litza», explica la Sophie, filla d’una usuària. Ella viu a centenars de quilòmetres de la seva mare i va contractar primer el servei bàsic i actualment té contractat el servei de sis visites a la setmana. «Si li fa falta alguna cosa, o si constatem alguna anormalitat al domicili de la persona, ho comuniquem immediatament al familiar de contacte», explica Michel Cantdoras, que presta el seu servei com a carter en diversos pobles pròxims a la ciutat de Perpinyà. Michel té 60 anys, 40 dels quals ha treballat com a carter, i avui és un dels que serveix les seves visites a gent gran en el programa Veiller Sur Mes Parents.

    «Les nostres visites permeten millorar la vida de les persones grans a casa seva, perquè davant de qualsevol necessitat de millora a la llar o el que necessiti l’usuari o usuària nosaltres n’informem la família o contactem amb qui pugui resoldre un problema. A més, promou el contacte personal, la presència en llocs on hi ha gent gran que viu molt aïllada», afegeix el carter, que, en el seu cas, visita setmanalment una senyora de 95 anys a Ceret. «Repartim cada vegada menys correu, però la gent espera igualment la nostra visita», afirma. «Jo tenia 20 anys quan vaig començar a treballar de carter i vaig triar precisament aquest ofici per aquest vessant humà, pel contacte amb les persones que suposa la visita del carter», expressa Michel.

   

Porta de confiança

Els 75.000 carters i carteres de La Poste France atenen ja més de 5.000 usuaris a través d’aquest programa d’acompanyament a persones grans. Ells mateixos s’ocupen de passar la veu sobre ell a les cases on porten diàriament correspondència.

    «La nostra idea és aprofitar la confiança en la figura del carter per fer-ne l’únic punt d’entrada de supervisió de les necessitats de les persones grans», declara el responsable de Veiller Sur Mes Parents. Eric Beuadrillard explica que a través dels professionals, metges i psicòlegs de Gérontopôle, companyia especialitzada en serveis per millorar la qualitat de vida de persones grans, s’han format carteres i carters que presten les seves visites i acompanyament a persones grans dins del programa Veiller Sur Mes Parents.

Notícies relacionades

L’emocionant espot amb què el Govern balear demana un Nadal diferent

El tercer sector davant dels ODS

    Aurore Raguet exerceix de cartera a la regió de les Ardennes i els dissabtes, a més de la seva ruta quotidiana de repartiment, fa parada a casa de Jeanine Titeux Thiry, una escriptora de 88 anys, en plena forma. El seu últim llibre publicat, 'Un âme en détresse' (ed. Vérone) és «la història d’una vida en què tot és qüestionat». La va escriure en la solitud dels seus dies a casa seva. Té tres fills, però viuen en altres regions de França. Així que diàriament, l’única visita segura, pràcticament és la d’Aurora. Jeanine és vídua des de fa 10 anys. «A poc a poc, he vist anar-se’n molts amics», diu. «Fins fa poc conduïa, però amb l’edat et vas adonant de més perills, també a casa, per això vaig decidir apuntar-me al programa de visita setmanal de la meva cartera. «Conversem, cuinem o m’ajuda a maquillar-me. Em sembla un servei genial, que em fa sentir més tranquil·la».

"Es tracta de prestar una atenció especial humanament, ja que hi ha moltes persones grans que estan soles”, explica Quentin, un carter de 28 anys que treballa a París. Dues vegades a la setmana visita una senyora de 75 anys que només té un germà. Ell viu a 45 minuts en cotxe, però sense gaires possibilitats de visitar-la sovint, per això va ser el mateix germà que va contractar el servei de La Poste.