SECRETO DE FAMÍLIA
Dalí, Ruiz Mateos i altres pares des del més enllà
L'artista i l'empresari són els dos últims morts rics i famosos les paternitats dels quals han sigut reclamades. Per confirmar la de l'artista s'haurà d'esperar; la de l'empresari ja és un fet.
La figura del fill secret apareix en la història amb molta més freqüència que la del pare secret. De fet, l’únic cas que em ve a la ment d’aquesta segona opció és el del pare de Quentin Tarantino, que va abandonar la seva família quan l’autor de Pulp fiction era un nen i va reaparèixer oportunament quan el nen ja era un adult ric i famós: el van fer fora a puntades i no se n’ha tornat a saber res.
Pel que fa a la primera opció, hi ha una dada que es repeteix de manera
sospitosa: el suposat progenitor sempre és –o era– algú amb diners. En aquest sentit, els pelacanyes podem anar tranquils per la vida, embarassant qui ens vingui de gust, ja que ningú voldrà reconèixer que és el fill d’un insolvent a qui no se li pot treure res. Recordem, sense moure’ns d’Espanya, alguns casos recents de suposats pares pels quals s’interessen els seus suposats fills il·legítims: José María Ruiz Mateos, un perla d'empresari que va arribar a amassar una gran fortuna, el banquer Juan March i l’empresari Ernesto Koplowitz, el torero Manuel Benítez, El Cordobés, o el besavi del nostre actual rei, Alfons XIII, a qui Leandre de Borbó va estar assetjant tota la seva vida, encara que portés dècades mort, fins a la seva pròpia mort. Per no parlar de l’actor Ángel Picazo, que era clavat a Alfons XIII i fins i tot va arribar a interpretar-lo en una pel·lícula de Santos Alcocer, 'Las últimas horas' (1966), exercint també de veu en 'off' al documental 'Franco, ese hombre' (1964), de José Luis Sáenz de Heredia.
INTERCANVI DE MIRADES
L’últim ric a qui li ha sortit un fill il·legítim –filla, en aquest cas– és Salvador Dalí. Es tracta de Pilar Abel, una pitonissa i tiradora de cartes nascuda a Figueres el 1956, que fa 10 anys que insisteix en el tema i que, ¡per fi!, acaba d’aconseguir que un jutge –una dona, en aquest cas– permeti l’exhumació del cadàver de l’artista per sotmetre’l a una prova d’ADN. Tenint en compte que Dalí va morir el 1989, la senyora Abel va disposar de 33 anys per comentar l’assumpte amb ell, però, segons ella mateixa ha dit, es va limitar a intercanviar mirades quan es trobava amb el pintor per Figueres i a fer-li preguntes a la seva mare, que uns dies li deia una cosa, i uns altres dies, una altra. Sent pitonissa, Pilar Abel pot veure el futur, però sembla que no el passat. Per això s’ha sotmès a diverses proves d’ADN –tres o quatre, segons les fonts–, que van sortir totes negatives, menys una que sembla que també, però per a la qual se li va exigir una ungla del difunt que no va poder aportar per motius obvis.
En qualsevol cas, la senyora Abel fa 10 anys entestada a ser reconeguda com a filla de Dalí, i ja ha deixat enrere quatre advocats, que es van rendir davant la dificultat de l’assumpte. Ella insisteix que la seva mare va conèixer l’artista quan exercia de mainadera per a famílies acabalades de Barcelona que estiuejaven a Cadaqués i que va viure un idil·li clandestí amb l’autor d’El gran masturbador, encara que els càlculs de l’embaràs situen la data de la concepció l’1 de maig de 1955, quan, aquell any, Dalí va arribar a Portlligat 18 dies després. Per una altra part, la sexualitat del pintor ha sigut molt comentada –tenim Ian Gibson com a prova fefaent d’això– i sembla que mai va mostrar gaire interès per les dones. Va estar al límit de l’homosexualitat amb Lorca, però l’aterria que aquest el penetrés. Veia la vagina –probablement dentata– com un orifici confús, complicat i generador de tota mena de malalties desagradables, mentre que a l’anus –no va quedar mai clar si el femení o el masculí– li veia totes les gràcies, com ell mateix es va encarregar de posar per escrit.
Hi ha una dada algú amb diners
ORGIES A PORTLLIGAT
Encara que les seves orgies a la casa de Portlligat van ser famoses, totes les informacions respecte al tema coincideixen a assenyalar que l’home només hi participava com a observador, i que es limitava a disfrutar d’una gallarda en algun racó en penombra.
Amb uns antecedents així –no és el mateix declarar-se filla il·legítima de Salvador Dalí que de Porfirio Rubirosa–, la reclamació de la senyora Abel no resulta gaire versemblant, tot i que també Ugo Tognazzi, a La jaula de las locas, havia tingut un fill en un moment de debilitat heterosexual.
Pilar Abel va darrere de la legítima, que equival a la quarta part de tot el que Dalí va llegar a l’estat espanyol. La inversemblança de la proposta juga en contra seva, però tampoc era gaire creïble que el ballarí Antonio prenyés la duquessa d’Alba i al final va resultar que (sembla que) sí.
