ENTREVISTA AL PRESIDENT DE FEDEFARMA

Vicenç Calduch (Fedefarma): «No s'ha de prioritzar la rendibilitat al bon servei»

El màxim executiu de la cooperativa farmacèutica defensa un model regulat de l'accés al medicament

zentauroepp48148588 calduch190517212116

zentauroepp48148588 calduch190517212116 / ALBERT BERTRAN

5
Es llegeix en minuts
Agustí Sala / Eduardo López Alonso

Eduardo López Alonso (E. L.) ¿Tenir una farmàcia és actualment un bon negoci?

Ben gestionada sí. El marge net és entre el 8% i l’11%. Però l’important és que compleixi amb el servei que se li demana. Moltes farmàcies van passar-s’ho malament pels impagaments de l’Administració i van morir per problemes de tresoreria més que pel mateix negoci.

E. L. ¿Ha millorat la situació?

Sí, ha millorat. El tema està en trobar l’equilibri per tenir un bon marge comercial. I el problema és que una part del nou vademècum s’està traslladant a l’àmbit hospitalari. Els nous medicaments de preu elevat tendeixen a dispensar-se més als hospitals.  

E. L. ¿La medicina personalitzada margina la farmàcia?

Nosaltres li diem a l’Administració que som farmàcies per a tots els medicaments. El problema no hauria de ser econòmic. Els hospitals necessiten personal per dispensar medicaments, i tot i que no ofereixin consell, també tenen costos elevats. 

E. L. ¿És qüestió d’eficiència?

Jo crec que s’hauria de trobar un model de dispensació que afavorís el ciutadà i l’Administració i que oferís més protagonisme al professional farmacèutic i a la farmàcia. Vam traslladar aquesta discriminació professional a l’Administració, però és una qüestió d’equilibris i interessos.

Agustí Sala (A. S.) ¿El fet que Fedefarma sigui una cooperativa introdueix un estil propi?

És un model solidari de distribució que creiem que és un element nuclear de la nostra manera de fer. Tots els medicaments, per a tots els ciutadans i a tots els districtes postals que abastem. 

A. S. ¿És que no té els condicionants d’altres empreses?

Ara potser per l’entorn empresarial som cada vegada més empresa en molts aspectes, però sempre estem orientats als socis, a l’excel·lència en el servei. Expansionar-se en territoris allunyats té un cost en el servei. Tenim bona relació amb altres distribuïdores però som fidels a les bases del cooperativisme dins de la raonabilitat empresarial.

E. L. ¿Aquesta fidelitat al model fa més difícils les fusions?   

Entenem que en un territori on la Sanitat està transferida es necessiten eines d’autonomia d’aquest territori per adaptar-se amb més agilitat als condicionants que estableixi l’organització sanitària de la comunitat autònoma. Subjugar el mercat català a altres estructures d’àmbit estatal, entenem que no és positiu per al nostre territori.

E. L.¿La competència d’empreses no cooperatives al mercat, com la multinacional Alliance-Healthcare obliga a reforçar les estratègies? 

El nostre principal competidor a Catalunya és una multinacional amb una mida que podria expressar-se en percentatge del PIB. Però la nostra organització és perfectament capaç de fer front a un competidor d’aquesta mida a Catalunya. 

A. S. S’ha acusat algunes distribuïdores d’exportar medicaments i causar desproveïments...

Fedefarma no ha fet mai exportacions paral·leles perquè mai ha prioritzat la rendibilitat econòmica per sobre del servei. Fedefarma entén que si és responsable d’un subministrament a un territori, aquest producte és per a aquest territori. Els negocis d’exportació, tot i que siguin lícits, entren en un terreny gris i èticament no és raonable exportar i desproveir els clients. 

E. L. Però les farmàcies tenen diversos subministradors de productes de manera simultània... 

Sí, és cert. Jo crec que això és una cosa que s’ha de preservar. La farmàcia és el punt més feble de la cadena i ha de tenir llibertat per escollir.

A. S. ¿Com ha de ser la distribuïdora farmacèutica del futur?

La farmàcia ens demana cada vegada més un producte a les dues del migdia i ho vol a les quatre. Suposa un repte tenir capacitat per complir aquesta exigència. En dues hores s’han de moure 40.000 línies de producte per arribar a una farmàcia del Pirineu. Pot ser que hi hagi maneres per optimitzar la cadena logística i de valor del medicament incorporant dades del ciutadà, amb totes les excepcions ètiques per a l’ús lícit d’aquesta informació. Al final és un ciutadà concret que necessita un producte específic cada determinat temps. Si coneixem la dada que vincula al ciutadà amb el medicament, la cadena logística podrà ser més eficient. 

E. L. Dades privades per ajustar oferta i demanda...

Amb la recepta electrònica seria possible tenir al magatzem de Lleida el producte que necessiten els pacients de la zona i avançar al fabricant les necessitats futures d’un determinat fàrmac. Al ser una cadena desagregada per una informació tan sensible existeixen dificultats per ajustar oferta i demanda. 

A. S. A més amb una població cada vegada més gran...

Hauríem d’interioritzar que el que ve en el futur és l’envelliment de la població i la cronificació de les malalties. Caldrà anar al domicili dels pacients. No tindrem residències per a tothom i haurem de solucionar l’assistència sanitària a domicili i amb un bon sistema sanitari i farmacèutic de proximitat.

A. S. Tot i que també hi ha la irrupció d’internet com a competidor del canal de distribució...

El client ‘online’ existeix i l’aposta passa per l’omnicanalitat. El ciutadà vol disponibilitat 24 hores, accessibilitat, i en podem fer una millora com a sector. Hi ha un objectiu estatutari no escrit que és que som transferidors de projectes. Afortunadament tenim una massa crítica suficient com a Fedefarma i capacitat inversora adequada per afrontar projectes en comú. Fedefarma pot oferir eines i formació. Veiem molta tonteria, sortejos i altres que desvirtuen el negoci. Ara falta la implantació a internet.

A. S. Cada vegada té més pes la parafarmàcia...

Sí. Ara més del 50% dels medicaments estan per sota dels tres euros. Això fa que l’estructura empresarial d’una farmàcia que només vengui medicaments sigui impossible i que sigui imprescindible vendre un altre tipus de productes. Ara ve una nova disrupció, que són internet i la venda ‘online’. I s’ha de trobar un camí propi de desenvolupament. 

E. L. ¿I el marge comercial d’una venda ‘online’ qui se’l queda?

La cooperativa haurà de decidir com es fracciona. L’excedent pot dividir-se per logística, satisfacció del client, fidelització... Cada concepte pot ser per a un actor diferent de la cadena. 

E. L. ¿Tenen ja un ‘marketplace’ preparat?

Tenim una pàgina web preparada. Si volguéssim podríem posar-la en marxa demà mateix. Però ha de ser una pàgina professional.

E. L. ¿I per què no està en marxa?

Perquè encara no té tots els atributs que volem. La nostra pàgina hauria de tenir un factor diferencial, una eina personalitzable, que ofereixi una solució per a les persones. Sense rebentar el preu dels productes. Perdríem una part important i transcendent del sistema sanitari si decidíssim llançar un torpede contra una part del negoci de les farmàcies, la parafarmàcia, que aconsegueix equilibrar els comptes de resultats. 

A. S. I competir contra Amazon...

És evident que nosaltres no podem competir contra Amazon. Els nostres atributs són altres, la personalització, la professionalitat, la confiança de l’usuari. 

Notícies relacionades

E. L.¿I del projecte de les distribuïdores farmacèutiques per fusionar-se o crear una plataforma única per a internet què n’ha quedat?

Hi ha hagut converses, però al final s’ha constatat que existeixen valors diferents. Fins i tot hi podria haver problemes amb les autoritats de competència. El futur passa perquè el professional farmacèutic tingui un paper destacat en la relació amb les persones del seu entorn això afavoreix el sistema.