En col·laboració amb

CAP A UNA CIUTAT MÉS HUMANA

Carrers pacificats, més vida de barri

L'Ajuntament de Barcelona treballa per transformar l'espai públic i disminuir la presència de vehicles motoritzats

Els eixos per als vianants afavoreixen la tranquil·litat i la convivència de la ciutadania, a més del passeig, la llarga estada i la compra

familia-passejant-amb-un-cotxet-pel-c

familia-passejant-amb-un-cotxet-pel-c

4
Es llegeix en minuts
Anna Solà

Barcelona ha tingut canvis significatius en els últims mesos. Durant el període de desconfinament, els veïns i veïnes de la ciutat van poder tornar a disfrutar dels carrers del seu barri, però ho van fer d’una forma diferent, més calmada, després de la reducció de la vida laboral i el turisme de la ciutat.

El canvi sobtat en la quotidianitat, a més de ser sorprenent, ha servit per recuperar el valor de l’espai públic en l’entorn més immediat i garantir que sigui segur. S’ha demostrat que la qualitat de l’entorn està directament vinculada a la creació d’una comunitat sòlida i al benestar físic i psíquic, ja sigui durant la desescalada o en aquesta època de recuperació de l’activitat.

Aquesta recent resignificació de l’espai pròxim entronca amb una reivindicació històrica de la capital catalana i amb una de les prioritats de l’Ajuntament de Barcelona. Per atendre aquestes peticions i reencarrilar el model de ciutat a favor de les persones que l’habiten i del medi ambient que les envolta, el consistori està impulsant la pacificació progressiva del trànsit als deu districtes de la ciutat.

L’objectiu és disminuir la presència de vehicles motoritzats als carrers i augmentar la superfície segura per als vianants. A través d’aquesta eina, s’està recuperant a poc a poc l’espai públic i fomentant, en conseqüència, els trajectes a peu i amb bicicleta per la ciutat.

Durant els últims anys, i especialment en els últims mesos, l’Ajuntament de Barcelona ha habilitat els carrers per pacificar el trànsit

Per fer-ho, al llarg dels últims anys, i especialment durant els mesos posteriors a l’aturada, s’han eixamplat voreres i calçades, s’han impulsat les pacificacions dels carrers, s’han alliberat espais fins al moment dedicats als vehicles a motor i s’han tancat carrils al trànsit per facilitar el passeig. Es tracta d’un conjunt d’accions que entronquen amb l’estratègia municipal i alhora donen resposta a la urgència pel que fa a seguretat i distància física al carrer.

També s’ha renovat i s’ha plantat arbratge, s’ha remodelat el mobiliari urbà, s’ha incrementat la il·luminació i s’han fomentat les zones de joc. Tot això per reequilibrar l’espai dedicat a cada mitjà de transport i per portar a terme una reordenació diària per recuperar espai públic i garantir la convivència i unes bones condicions ambientals i de salut.

Vida de barri

Juntament amb la convivència i la mobilitat a peu, la pacificació del trànsit també ha afavorit la vida de barri i la reactivació del teixit comercial de proximitat durant els primers mesos de recuperació econòmica. Els carrers per als vianants emparen la tranquil·litat de la ciutadania, a més del passeig, la llarga estada i la compra, motiu pel qual els eixos comercials han resistit millor l’envit de la pandèmia.

Al tractar-se d’una ciutat de mitjanes i curtes distàncies, Barcelona té les qualitats per ser una ciutat en què es realitzin bona part de les activitats quotidianes a peu o amb bicicleta. Així ho ratifica l’últim òmnibus municipal de comerç –una enquesta trimestral d’opinió impulsada per l’Ajuntament de Barcelona–, que destaca que més del 89% de les compres quotidianes d’alimentació es realitzen a peu.

En la resta de compres també destaca aquest tipus de mobilitat: en el cas del consum d’oci i cultura arriba fins un 53%; en la roba i calçat, al 43%, i als productes de parament de la llar, un 42%. Barcelona es caracteritza per gaudir d’un model comercial propi, que destaca per valors com la qualitat, la proximitat, el servei i la diversitat, i que és necessari conservar a través d’iniciatives com la pacificació del trànsit.

Té, a més, un paper fonamental en la vertebració de la trama urbana i la cohesió social, ja que reforça el sentiment de pertinença i custodia el teixit veïnal. Tant és així que, seguint l’òmnibus municipal, la ciutadania valora especialment el comerç local: més de la meitat d’entrevistats (52%) coincideixen a assenyalar les botigues de barri com els establiments on els atenen millor.

Espai de la ciutat habilitat per al passeig / MARIONA GIL

Reducció de la contaminació

Durant els mesos de l’estat d’alarma, que van comportar una limitació dràstica de la mobilitat fins al 70%, la ciutat va aconseguir per primera vegada després de molt temps uns estàndards ambientals òptims. Així doncs, es va evidenciar que la mobilitat és la principal causa de la contaminació a Barcelona.

La mobilitat en transport privat és la principal causant de la contaminació de l’aire

Notícies relacionades

No obstant, en la recuperació progressiva de la mobilitat, el vehicle privat motoritzat s’ha recuperat ràpidament a la capital catalana, i ha superat per primera vegada la mobilitat en transport públic en percentatge d’ús. És precisament en aquest context en el qual s’ubiquen les mesures de pacificació del trànsit, l’objectiu de la qual també és facilitar que la ciutadania opti pel transport públic i la mobilitat a peu i amb bicicleta en els trajectes quotidians.

A més de ser sostenible, no invasiva, segura, eficient i accessible, la mobilitat a peu permet lluitar contra la contaminació i reivindica l’espai públic, que ha de tornar a ser dels veïns per millorar la seva qualitat de vida. A més, permet moure’s activament, gaudir de la ciutat i preservar la salut. Pels seus beneficis col·lectius i solidaris amb la resta, la mobilitat a peu, en transport públic i amb bicicleta són la mobilitat del futur.

Vicenç Gasca: «La gent passa ara el seu temps d’oci aquí»

Rere el taulell de la històrica sastreria Gasca Moda, Vicenç Gasca ha testificat la metamorfosi del barri barceloní de Sant Antoni. Veí del barri de tota la vida i comerciant implicat amb el teixit social i comercial, Gasca ho té clar: el conjunt d’actuacions que han acompanyat la reconstrucció del Mercat de Sant Antoni han contribuït a la pacificació del trànsit dels carrers del barri i han canviat per complet la fisonomia de l’espai públic en què conviuen.