Sánchez desafia les nuclears a garantir la seguretat i la seva viabilitat econòmica per prolongar la seva vida útil

Pedro Sánchez ha fet una defensa fèrria de les renovables i ha carregat contra els que situen les nuclears com a solució després de l’apagada, durant la seva compareixença al Congrés aquest dimecres. No obstant, el cap de l’Executiu s’ha obert a prorrogar la vida útil de les centrals nuclears més enllà del 2027 si així ho proposen les empreses. Per «estudiar-ho», Sánchez ha exigit tres requisits que, va dir, ara no es compleixen: «Primer, que la pròrroga permeti garantir la seguretat de la població; segon, que sigui econòmicament viable, sense que els ciutadans hagin de pagar més en la seva factura de la llum; i tercer, que la mesura sigui convenient per garantir la seguretat del subministrament elèctric». Condicions amb què ha mirat de visibilitzar la seva ineficiència, però també que el seu rebuig respon a qüestions tècniques i de viabialitat, no ideològiques.

El full de ruta de l’Executiu en política energètica és, per tant, clara, i després de l’apagada Sánchez vol reforçar-la, com ha deixat clar des de la tribuna per informar sobre l’apagada de dilluns de la setmana passada. Per això, el cap de l’Executiu ha entrat de ple en la batalla cultural oberta per l’oposició i ha defensat, amb la seva mà estesa a les empreses per prolongar la vida útil de les centrals nuclears si atenen els requisits marcats, que la seva posició és la més pragmàtica. «El Govern de coalició progressista recolza les energies netes no per ideologia o per interessos econòmics foscos. Ho fa perquè sap que el futur energètic d’Espanya o és verd o serà molt gris», va argumentar.

El Govern no preveu tenir conclusions determinants sobre les causes de l’apagada a curt termini. A la Moncloa calculen, segons la informació remesa pels tècnics, que la investigació es podrà prolongar entre tres i sis mesos per arribar al fons de l’assumpte i poder així tant determinar responsabilitats com emprendre reformes per evitar que es torni a repetir. Un termini que coincideix amb el màxim fixat per la Comissió Europea perquè Espanya li notifiqui les seves conclusions.

A la Moncloa fan aquest càlcul temporal partint de la informació traslladada pels tècnics i davant els «milions de dades i variables per buscar les anomalies» que s’han d’analitzar. Una investigació «extremadament complicada», justifiquen. De fet, més d’una setmana després de l’apagada massiva a la península, des del Govern no es descarta encara la hipòtesi del ciberatac, com sí que es va precipitar a fer Red Eléctrica.

Sánchez també té previst informar sobre el pla de defensa. El cap de l’Executiu s’enfronta a un rebuig del pla de defensa no només dels seus socis parlamentaris de l’arc progressista, sinó també dels seus socis de coalició. Sumar ja va presentar una objecció formal al Consell de Ministres en el capítol d’inversions en material militar. Es tracta de gairebé el 19% dels 10.471 milions d’euros que mobilitzarà el pla.

Notícies relacionades

El Parlament avala la rebaixa de l’IRPF a les rendes més baixes i els canvis en l’impost de transmissions patrimonials

El Suprem rebutja indultar per segona vegada els condemnats del procés als quals rebutja aplicar l’amnistia

Des de l’Executiu apel·len a la pedagogia per apaivagar les crítiques dels seus socis i insisteixen en el mantra que aquestes inversions es faran sense recórrer a l’augment d’impostos i sense que afecti el dèficit ni l’Estat del benestar. El finançament provindrà en bona mesura dels remanents dels pressupostos del 2024, del fons de recuperació de la UE, dels estalvis per la reducció en el pagament d’interessos del deute i de certes partides incloses en els comptes prorrogats del 2023 que ja no es necessiten per la comesa a què van ser assignades i que serien transferides.

Per tombar les crítiques d’alguns socis parlamentaris, el Govern intenta presentar el pla com una oportunitat per «consolidar el creixement econòmic d’Espanya» i generar ocupació. També per modernitzar i dinamitzar el teixit empresarial de totes les comunitats autònomes. Els càlculs del Govern són que el 87% d’aquestes inversions es quedarien a Espanya, mentre que només el 5% aniria a parar fora de la UE per adquirir peces o components que en el dia d’avui no es produeixen en el mercat comú.