En col·laboració amb

REFLEXIÓ I MESURES CONCRETES

Barcelona debat el turisme del futur 2020

El pla estratègic impulsat per l'Ajuntament persegueix incrementar el retorn social de l'activitat turística i aprofitar el seu potencial per dinamitzar l'economia local

38884554 591

38884554 591 / JULIO CARBO

4
Es llegeix en minuts
LUIS BENAVIDES / BARCELONA

Barcelona vol seguir sent i serà destí turístic, però d’una manera diferent. L’ajuntament de la ciutat vol projectar i consolidar un model turístic innovador, sostenible, que garanteixi l’equilibri urbà i millori el retorn de l’activitat turística a la ciutadania. Sota aquesta premissa, el govern municipal ha elaborat el Pla estratègic per al 2020. «El pla està integrat per unes 30 línies d’actuació i unes 100 mesures, però ha de ser sobretot un debat, un espai per pensar quina ciutat turística volem ser», subratlla Albert Arias, director del Pla Estratègic de Turisme 2020.

El nou pla que proposa  l’ajuntament per a la gestió del turisme dels pròxims anys és un full de ruta amb un centenar de mesures sorgides del debat entre més de 300 persones, experts i representants de diferents institucions, associacions i entitats del territori. I és que el turisme no pot ser una activitat econòmica aliena a la ciutat. Al contrari, ha d’encaixar en el dia a dia dels barcelonins, sobretot en aquells barris on la pressió turística és més important. 

LLARGA REFLEXIÓ

Encara que el turisme s’ha convertit en un dels principals actius de la capital catalana, perquè representa gairebé el 15% del producte interior brut (PIB), actualment genera cert recel entre els veïns de Barcelona. «Els últims mesos es parla molt del tema, però el pla sorgeix d’una llarga reflexió que comença amb la mesura de govern de juliol del 2015 que promou un procés participatiu sobre el model turístic de Barcelona», apunta el director del pla estratègic.

El malestar d’una part dels veïns està relacionat amb certs fenòmens com la massificació de certs espais i l’aparició d’importants desequilibris en el teixit urbà, comercial o residencial. «Treballem perquè el turisme sigui una activitat econòmica que enforteixi altres agents del territori. Això significaria multiplicar els beneficis», explica Arias, que posa com a exemple una hipotètica col·laboració entre un hotel i diferents serveis situats al territori. «Encara que no tenim competències per exigir-ho –continua explicant el director del pla–, es pot proposar a aquests establiments que tinguin en compte els serveis d’empreses i cooperatives del barri, des de l’òptica de la responsabilitat». 

DEMANDA TURÍSTICA

Barcelona rep més de 30 milions de visitants a l’any, segons dades de l’ajuntament. La pressió turística sobre la capital catalana, que es va posar de moda a partir dels Jocs Olímpics de 1992, ha crescut exponencialment els últims anys. L’augment de la demanda turística a la capital catalana ha crescut els últims cinc anys el 17%, segons les últimes dades de l’ajuntament. ¿Els motius? Per als experts és una combinació de nombrosos factors com la irrupció de les companyies aèries de baix cost, l’eclosió de les noves tecnologies i l’aparició de nous operadors turístics.  

La llei que va crear l’impost d’estades en establiments turístics (IEET) l’any 2012 establia que la seva finalitat principal era enfortir les estratègies de promoció, un extrem modificat recentment perquè aquests fons puguin destinar-se també a compensar alguns impactes que té el turisme sobre la ciutat. «Avui Barcelona ja no necessita centrar els esforços municipals a atraure més turisme, sinó que s’ha de dedicar fonamentalment a gestionar-lo, a governar el turisme», subratllen fonts municipals. En aquest sentit, s’ha decidit també limitar l’aportació al consorci de Turisme de Barcelona, organisme encarregat de la promoció de la ciutat. D’aquesta manera, l’oficina de Turisme de Barcelona rebrà com a màxim 4,5 milions d’euros a l’any del que es recapti mitjançant la taxa turística. 

«El creixement del turisme ha sigut tan ràpid que encara no s’ha pogut metabolitzar i per aquest motiu es produeixen certs problemes. El turisme, inherent a la ciutat, s’ha de gestionar més amb polítiques urbanes que turístiques», afirma Arias, en referència a diferents accions impulsades, com el Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics (PEUAT) i el Pla de xoc contra els habitatges d’ús turístic o HUT per regular i posar límit al creixement accelerat de l’oferta per la pressió que suposava sobre el parc de vivenda residencial.

Per redistribuir al màxim els beneficis i minimitzar el possible impacte del turisme, part de la recaptació de l’impost turístic s’utilitzarà, per primera vegada, en la millora de la xarxa local de transport (amb el reforç durant  l’estiu del servei de bus en barris molt concorreguts per visitants com la Barceloneta). També servirà per reforçar el manteniment de l’espai públic, necessari per l’ús intensiu que en fan veïns i turistes durant l’estiu; i per finançar l’equip d’agents cívics que se situen als espais més concorreguts com el Park Güell i l’entorn del temple de la Sagrada Família. W

Descongestionar i equilibrar

L’Ajuntament de Barcelona té molt clar que la intensitat i el volum de l’activitat turística és «molt desigual al llarg del territori municipal i es fa evident l’elevada concentració de visitants en zones determinades al voltant dels principals atractius», expliquen fonts municipals. L’entorn de la Sagrada Família i el Park Güell i bona part de Ciutat Vella en són bons exemples, perquè suporten una pressió turística més gran que altres parts de la ciutat.

 

Notícies relacionades

Això es tradueix en incomoditats per als veïns, com la impossibilitat de circular amb normalitat per unes voreres abarrotades, o les dificultats per trobar aliments i serveis bàsics en certes zones copades pels souvenirs i altres productes dirigits al turisme. Davant d’aquesta situació, que s’ha accentuat els últims anys, l’ajuntament estableix dues grans línies de treball: reduir la pressió a les zones més congestionades per recuperar la qualitat de vida permanent i garantir l’equilibri d’usos i d’accés als recursos bàsics a la població resident

Pàgines d'informació de la ciutat realitzades amb la col·laboració del Ajuntament de Barcelona.