Anar al contingut

LA LLUITA CONTRA EL CANVI CLIMÀTIC

El pla espanyol de transició energètica és qualificat com el millor d'Europa

El PNIEC d'Espanya és l'únic que aprova, amb 52 punts sobre 100, en l'examen de l'European Climate Fundation

França hi ocupa el segon lloc, mentre que Alemanya i el Regne Unit es veuen relegats a la cua amb qualificacions molt baixes

Manuel Vilaseró

Reconeixement per a la ministra de Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera. L’esborrany del seu pla per a la transició energètica remès a les institucions europees és el millor de tots els presentats pels 28 països que integren la Unió Europea i l’únic que aprova l’examen encarregat per l’European Climate Foundation, el principal ‘think tank’ privat del continent en la lluita contra l’escalfament global. El segon lloc l’ocupa França, i un dels pitjors llocs, Alemanya.  

La Unió Europea va obligar els països a remetre-li abans de finals de l’any passat els esborranys dels denominats Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC). Espanya va enviar el seu fora de termini, al febrer, acollint-se a una pròrroga sol·licitada també per altres països. Al final va ser l’últim a entregar-lo. Ribera va recordar llavors que amb prou feines havien disposat de set mesos per elaborar un document molt complex. Quan va accedir al Govern, el juny del 2018, es va trobar que els seus antecessors "no havien escrit ni una sola línia".

74% de renovables

El pla espanyol preveu una reducció de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle el 2030 del 20% respecte a les del 1990. Per aconseguir-ho, es proposa que el 74% del parc de generació d’energia elèctrica correspongui a tecnologies renovables amb l’objectiu d’arribar al 100% el 2050. També es preveu que 4,5 milions dels vehicles que circularan a finals de la pròxima dècada siguin elèctrics mentre quatre de les set centrals nuclears hauran tancat. El 2025 també hauran desaparegut totes les centrals tèrmiques de carbó.

La Comissió Europea publicarà la seva pròpia avaluació i les seves recomanacions sobre els plans al juny, però Climate Foundation se li ha avançat. I els experts de l’Ecologic Institut  i Climat a qui ha encarregat l’examen no han fet un dictamen gens favorable. Només se salva Espanya. I per poc.

El pla de Ribera obté 52,4 punts sobre 100, davant dels 46,9 de França, els 44,2 de Grècia o els 42,8 de Suècia, la resta dels més ben puntuats. No sembla casualitat que aquests països obtinguin les millors puntuacions. Al costat de Finlàndia (39,2), Holanda (36,7) i Dinamarca (35,7) formen part del grup de països que reclama més ambició a la Unió Europea en la lluita contra el canvi climàtic. Això explicaria també que països tradicionalment capdavanters, com Alemanya i el Regne Unit i que ara suposen un fre a les iniciatives comunitàries de reducció d’emissions, ocupin els llocs de la cua, amb qualificacions tan pobres com 12,5 i 21,1, respectivament.

Incomplir l’acord de París

La gran majoria de suspensos es deuen al fet que les mesures previstes pels països "no estan a l’altura de les ambicions establertes pels legisladors de la Unió Europea i l’Acord de París", segons les conclusions de l’estudi, que ha examinat el nivell d’ambició dels plans, el seu grau de detall i el procés de participació de la seva elaboració. En cap d’aquests àmbits els països en surten ben parats.

L’informe ha detectat sobretot "limitacions en l’eliminació de l’ús carbó per a la generació elèctrica, el manteniment de subsidis als combustibles fòssils, poques indicacions sobre les inversions necessàries, un ús excessiu de biomassa insostenible, una consulta pública inadequada i la falta d’una intenció clara de portar a zero les emissions el 2050".

Advertències a Espanya

Per a Lara Lázaro, una de les investigadores principals de l’informe i membre del Reial Institut Elcano, el pla espanyol "ha de ser elogiat com un full de ruta omnicomprensiva cap a la descarbonització, desenvolupada en menys d’un any amb un esforç considerable", però adverteix que el seu primer lloc "no hauria de ser motiu per a l’autocomplaença". A parer seu, l’estudi detecta, entre altres dèficits, "l’absència d’un comitè científic independent, que ha contribuït a la descarbonització en altres països", "la falta de pressupostos de carboni" així com els dubtes sobre si serà possible assolir els objectius marcats en eficiència energètica i els 200.000 euros d’inversió  previstos per a la pròxima dècada.

Malgrat que els plans de gairebé tots els països es consideren "insatisfactoris", els autors temperen les seves crítiques al reconèixer que de moment es tracta tan sols d’uns esborranys. "Els estats membres tenen fins a finals d’any per presentar les versions definitives dels plans", una vegada hagin rebut les observacions que al juny efectuarà la Comissió Europea, recorden.

"Com que és la primera vegada que els estats membres duen a terme aquest exercici, és comprensible que les puntuacions encara no siguin perfectes", indica la fundació, però també assenyala que "els governs no es poden permetre perdre aquesta oportunitat única d’establir polítiques ambicioses i creïbles". "Aquestes, al seu torn, permetran atraure més finançament públic i privat per a infraestructures d’energia neta, i així millorar la qualitat de vida i reduir el cost de la transició per als ciutadans europeus", afegeixen.

A Espanya l’oposició amb prou feines ha opinat sobre un pla tan transcendental per al futur, tot i que el PP sí que ha advertit que considerada massa accelerat el procés de reducció d’emissions, per exemple en el sector de l’automòbil. També s’ha oposat al tancament accelerat de nuclears i tèrmiques de carbó. Unides Podem el considera massa poc ambiciós.