Anar al contingut

CONSELL DE MINISTRES

Les nuclears d'Ascó II i Vandellòs tancaran més enllà del 2030

El Pla d'Energia i Clima aprovat pel Govern preveu una reducció de la factura de la llum del 12% el 2030

La dependència energètica d'Espanya es reduiria del 74% al 59% al reduir-se les importacions de petroli

Manuel Vilaseró

Les nuclears d'Ascó II i Vandellòs tancaran més enllà del 2030

Dos dels tres reactors nuclears de Catalunya Ascó II i Vandellòs II seran, juntament amb la central de Trillo (Guadalajara), els últims a tancar a Espanya, prop de l’any 2035, uns anys més tard dels en funció de la seva vida útil. Així es dedueix de l’esborrany del Pla d’Energia i Clima (2020-2030) que aquest divendres ha aprovat el Consell de Ministres en el marc de l’anomenat 'paquet climàtic', els instruments legals que el Govern ha engegat per complir l’Acord de París contra el canvi climàtic.

Tot i que està en fase d’esborrany, el pla d’Energia i Clima és el document que més vigència pot tenir una vegada s’ha produït l’avanç electoral. L’esborrany ja s’ha enviat a Brussel·les, al no haver de ser debatut al Congrés. La Comissió Europea ha de donar el seu dictamen abans de final d’any perquè el Govern que surti elegit de les eleccions el ratifiqui amb les modificacions que cregui oportunes i, llavors sí, l’enviï al Parlament. La ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha cridat a obrir un debat social i polític sobre aquest pla en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.

Els altres dos documents aprovats són l’avantprojecte de llei de canvi climàtic, que no podrà ser tramitat al Congrés per la dissolució de les Corts, i l’Estratègia per a la Transició Justa.

APAGADA NUCLEAR. Quatre reactors tancaran entre el 2025 i el 2030

El pla d’Energia preveu mantenir intacte el parc nuclear actual fins i tot, com a mínim l’any 2025. En aquesta data, si el PSOE hagués mantingut el seu programa electoral (apagada nuclear quan les centrals arribessin als 40 anys d’antiguitat) haurien d’estar tancats Almaraz I, Almaraz II i Ascó I. Ara ho faran entre el 2025 i el 2030. En el mateix període deixarà d’operar Cofrentes. Les tres que quedaran a partir del 2030 (Ascó II, Vandellòs II i Trillo) tancaran a tot tardar el 2035.

Fonts de Transició Ecològica han confirmat que aquest calendari "forma part de l’acord tancat amb les elèctriques" propietàries del parc nuclear "a proposta" de l’Executiu. Respecte als anys concrets en què tancaria cada central, les mateixes fonts han advertit que són els propietaris els que han de sol·licitar el tancament l’any que elegeixin dins del marge temporal pactat, però han advertit que el Govern "seguirà l’ordre d’antiguitat per autoritzar-los". En el cas de Catalunya, l’última a deixar de funcionar seria Vandellòs II.

ADEU A LES TÈRMIQUES Les 15 centrals carbó deixen d’operar

El pla d’Energia fixa el full de ruta que ha de seguir cada tecnologia de generació elèctrica per aconseguir una reducció de les emissions 44 milions de tones en la pròxima dècada (de 63 a 19). Una retallada dràstica que serà a costa, sobretot, de les tèrmiques de carbó, no en va són les responsables del 59% dels gasos amb efecte d’hivernacle emesos pel sector elèctric. De les 14 actuals 9 estarà tancades el 2020 i la resta ho faran al llarg de la dècada.

RENOVABLES. Un 71% d’energia verda

La revolució verda es basarà en un creixement exponencial de les energies renovables. L’eòlica duplicarà la seva presència (de 27 GW a 50 GW) i la fotovoltaica es multiplicarà per quatre (de 8,4 GW a 36,8 GW). La solar termoelèctrica, dins d’unes xifres relativament modestes, guanyarà pes (de 2,3 GW a 7,3 GW) per servir de reforç en les hores de més demanda quan s’ha post el sol. La termoelèctrica és més cara que les dues anteriors però permet emmagatzemar energia durant unes 11 hores. Per la mateixa raó es preveu un augment de l’energia de bombatge, que passarà de 4,3 a 4,8 GW. Les puntes de demanda més imprevistes seran cobertes per les centrals de cicle combinat, que es poden arrencar de manera instantània. Mantindran el mateix pes que en l’actualitat (27 GW). La seguretat de subministrament està assegurada perquè el total de la potència instal·lada passarà de 113 GW a 156 GW.

ELS PREUS. La tarifa de la llum baixarà un 12%

Els canvis no seran a costa del consumidor. Al contrari, el cost de la fotovoltaica i l’eòlica s’acosten als 30 euros MW/h, mentre que el preu mitjà de venda en el marcatge a l’engròs actual se situa en els 60 MW/h. Aquesta diferència permetrà reduir la factura de la llum que paguen els ciutadans un 12% abans d’impostos. Com que la majoria d’aquests impostos es calculen proporcionalment, la baixada que notarà el consumidor serà similar.

L’IMPACTE. La dependència energètica cau 15 punts 

Els avantatges econòmics del pla no s’esgoten en la baixada de la llum. Ja s’havien anunciat la creació d’ocupació (300.000 lloc de treball) i la inversió que mobilitzarà (200.000 euros, el 20% del sector públic). Al document també es calcula una notable reducció de la dependència energètica d’Espanya. Aquesta baixaria 15 punts. Del 74% al 59%, i se situaria per primera vegada per sota de la mitjana europea. La clau és l’estalvi en la compra de productes petrolífers causada per la substitució dels cotxes de combustió per vehicles elèctrics.   

COTXE ELÈCTRIC. Mil milions en ajuts a la compra

El pla preveu que el 2030 circulin per Espanya 5 milions de vehicles elèctrics, el 15% del parc automobilístic en aquesta data. Per aconseguir-ho, el Govern destinarà mil milions d’euros en ajuts públics a l’adquisició d’aquest tipus de cotxes en el període (2021-2025). Després d’aquesta última data, s’estima que els ajuts no seran necessaris perquè el preu de venda dels elèctrics ja serà equivalent al dels de combustible. 

EL 2040. Es prohibeixen les gasolines sense dir-ho.

La polèmica prohibició dels cotxes de gasolina, dièsel i híbrids el 2040 que figurava en el primer esborrany de la llei de canvi climàtic es manté, però sense dir-ho explícitament. Després de les queixes dels fabricants: "S’adoptaran les mesures necessàries, d’acord amb la normativa europea, perquè els vehicles lleugers redueixin les seves emissions gradualment perquè no més tard del 2040 siguin cotxes d’emissions 0 g CO2/km". Segons la ministra Ribera, és el mateix redactat que figura en l’estratègia de descarbonització elaborat pel comissari d’Acció Climàtica, Arias Cañete.