Barcelona, al capdavant en la lluita contra el canvi climàtic

Barcelona acaba d’obtenir un excel·lent en la lluita contra el canvi climàtic. En un 'rànquing' de 596 urbs, la ciutat ha entrat entre les 43 que han rebut una A de nota, juntament amb Ciutat del Cap, Hong Kong, Atenes, París, Londres, Buenos Aires, Nova York i San Francisco, entre d’altres.

La llista la publica el Carbon Disclosure Project (CDP), una organització no governamental britànica que normalment avalua la qualitat ambiental de les empreses. El CDP es declara independent, ja que no ofereix treballs de consultoria a empreses o governs i es finança amb donacions.

No és la primera vegada que es comparen ciutats pel seu impacte ambiental (allà hi ha, per exemple, l’Índex Siemens de Ciutats Verdes i el Pacte d’Alcaldes pel Clima). No obstant, es tracta de la primera anàlisi global que apunta específicament al canvi climàtic.

Qüestionaris

CDP va enviar qüestionaris a administracions municipals de tot el món. En aquests qüestionaris va preguntar si mesuren les emissions i tenen estudiades les vulnerabilitats de les ciutats, així com si disposen de plans de reducció d’emissions i de mitigació del canvi climàtic.

"Vam decidir publicar els resultats per primera vegada davant de la urgència de la situació. Les ciutats ocupen el 2% de la Terra, però són responsables del 70% del total de les emissions", afirma Kyra Appleby, responsable d’urbs en el CDP. L’oenagé ha publicat les respostes de tots els qüestionaris, però ha donat a conèixer tan sols les ciutats amb nota màxima. "Volem ensenyar els bons exemples", argumenta Appleby.

De Barcelona, l’organització destaca el seu pla de reduir el 45% de les emissions el 2030 i assolir la neutralitat el 2050 (altres ciutats, com San Francisco, han optat directament per alimentar-se d’energia renovable al 100%). Quant a mesures concretes, Appleby remarca la creació de superilles i l’assignació d’1,2 milions d’euros a projectes ciutadans contra el canvi climàtic.

"Reconeixement i orgull"

"Per a nosaltres és un reconeixement i un orgull", afirma Janet Sanz, regidora d’Ecologia de l’Ajuntament de Barcelona. "Hem fet una aposta per descarbonitzar la ciutat, amb iniciatives com els carrils bici, la compra d’autobusos elèctrics, l’operadora elèctrica municipal i la facilitat més gran per instal·lar plaques solars", afegeix. Sanz admet que les emissions dels cotxes no s’han reduït en tota la ciutat, però remarca que "ara estem preparats per fer un salt qualitatiu molt fort".

"No em sorprèn aquesta nota positiva: el de Barcelona és un ajuntament que treballa per integrar investigació [mediambiental] i polítiques. Té un compromís amb la mitigació del canvi climàtic i una atenció especial a les desigualtats i a la participació", afirma Isabelle Anguelovski, investigadora de l’Institut de Ciències i Tecnologies Ambientals (ICTA) no implicada en l’elaboració del rànquing del CDP.

Limitacions i compromisos

Jeroen van den Bergh, economista ambiental de l’ICTA, és més escèptic: "Un no es pot esperar gaire de les ciutats. Les eines més importants per regular les emissions solen ser competència de governs nacionals. A més, no veiem una clara reducció de les emissions de les ciutats". Sanz admet les limitacions, però considera que el compromís de les grans ciutats pot sacsejar els governs.

Després de l’acord de París, un 90% més de ciutats han assumit objectius de reducció d’emissions, segons Appleby. Entre les més innovadores hi ha París, que pretén retallar per la meitat el consum de carn en menjadors públics el 2030, i Londres, que ha implicat les empreses privades. Sanz afirma que el pròxim objectiu de Barcelona hauria de ser alliberar la ciutat de plàstics.