CONSELL DE MINISTRES
El PSOE s'assegura el control del Consell de Seguretat Nuclear durant sis anys
El Consell de Ministres nomena tres consellers proposats pels socialistes després que el PP i Cs bloquegessin la negociació
Un dirigent antinuclear entrarà per primera vegada, a proposta de Podem, a l'organisme que vigila les centrals
La central nuclear de Santa María de Garoña, en una imatge d’arxiu. /
El PSOE s’ha assegurat durant sis anys el control del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), un organisme clau en el futur de l’energia nuclear ocupat els últims anys per consellers designats pel PP. El Consell de Ministres ha anomenat aquest divendres tres consellers a proposta del partit socialista i un quart a proposta de Podem després que el PP i Cs bloquegessin les negociacions per pactar una terna consensuada. L’home proposat pel partit d’Iglesias és Francisco Castejón, un conegut líder de la lluita antinuclear i l’ecologisme, que per primera vegada disposarà d’un seient en una institució caracteritzada fins ara per la seva defensa a ultrança de les bondats de l’energia atòmica.
President català
Com a president ha sigut designat l’enginyer industrial català Josep Maria Serena i Sender, un dels consellers proposats pel PSOE. Gran part de la seva carrera l’ha desenvolupat al capdavant d’una important consultoria especialitzada en medi ambient i energia (Auma Consultores), mentre ha ostentat diversos càrrecs a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Actualment, presidia la Comissió de Medi Ambient de l’Escola d’Enginyers Industrials de Catalunya.
Els altres dos nomenats a proposta del PSOE són Pilar Lucio, la portaveu socialista d’Energia al Congrés dels Diputats les dues últimes legislatures, i Elvira Romera Gutiérrez, catedràtica de Física de la Universitat de Granada i actual directora de l’Institut Universitari d’Investigació Carles I de Física Teòrica i Computacional.
Castejón és físic del Ciemat i dirigent d’Ecologistes en Acció, organització de la qual es va donar de baixa temporalment des que va ser proposat. El mandat dels consellers dura sis anys, dos més que una legislatura sencera. Els quatre prendran possessió de manera “imminent” al Congrés dels Diputats.
Completa l’òrgan rector Javier Díez Llovera, que roman al seu lloc al quedar-li encara dos anys i mig de mandat. Al seu dia va ser proposat pel PP i nomenat pel Govern de Rajoy sense que fos aprovat pel ministeri.
Recurs d’inconstitucionalitat
La renovació s’ha vist embolicada en diverses polèmiques. La primera per la legitimitat de portar-la a terme després de l’avançament electoral. L’estatut de creació del CSN estableix que després de proposar el Govern els nomenaments, el Congrés els ha de rebutjar o aprovar amb una majoria de 3/5. Si no ho fa en el termini d’un mes, l’executiu està facultat per aprovar-los directament a través dels reials decrets corresponents. I això és el que ha fet, després que a la Comissió de Transició Ecològica no aconseguís la majoria necessària ni per aprovar-los ni per rebutjar-los.
No obstant, el PP ha esgrimit que durant aquests 30 dies les Corts havien quedat dissoltes, la qual cosa interrompria la comptabilització del termini establert. Durant el debat va apuntar la possibilitat de presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) malgrat que els lletrats del Congrés van emetre un informe favorable a l’actuació de l’Executiu. Fonts del PP han avançat que sí que presentaran aquesta demanda, però no només per aquesta qüestió de procediment.
El partit de Pablo Casado també s’oposa frontalment a la designació del dirigent ecologista proposat per Podem. Aquest veto dels populars va acabar precisament amb les negociacions mantingudes amb la ministra per a la Transició Ecològica per a la renovació consensuada del Consell. Teresa Ribera no va voler forçar una altra proposta de Podem al considerar que el veto només era una excusa per frenar el recanvi, atesos els avantatges que li atorgava la seva anterior composició: tres consellers conservadors i un de socialista que a més sempre es va alinear amb aquests a totes les votacions.
Iniciativa sense precedents del president sortint
En una iniciativa sense precedents, que li va valer una allau de crítiques, el president sortint, Fernando Martí Scharfhausen, va enviar una carta a la presidenta del Congrés, Ana Pastor, demanant-li que frenés el nomenament de Castejón per la seva tasca com a portaveu antinuclear a Ecologistes en Acció, així com per les seves declaracions “reiterades” i “públiques” en contra de l’energia nuclear i a favor del tancament de les centrals.
Notícies relacionadesNi era competència de Pastor jutjar la seva idoneïtat ni el paper del president sortint ficar-se en la designació dels seus successors i així li ho va fer saber Pastor.
El renovat Consell haurà de prendre decisions claus en matèria de seguretat en l’etapa en què s’han de renovar les llicències de les centrals d’Alamraz, Vandellòs i Ascó pel període que les elèctriques han pactat amb el Govern central, més enllà dels 40 anys de vida útil.
